En Pol i la Mar. III part. (El retrobament)

Hi va haver un gran rebombori a tota l'escola. La Cel és va quedar l'última al sortí de la classe tal com li havia demanat el professor. Ell tot exaltat pel petó que li havia donat el dia anterior la Cel (ell creia que era la Cel, però era l'Ona) la voler abraçar i de sobte va aparèixer la Ona cridant:- Què li vols fer a la meva germana?. Va sortit de la classe tot cridant : S'estan aprofitant d'una alumna, s'estan aprofitant d'una alumna, és la meva germana !, que l'expulsin !.

La Cel, va quedar perplexa i en Pol ho va veure clar, era un parany que li havia fet l'Ona, per haver-la rebutjat. Va tenir uns segons i li va explicar a la Cel tot el que havia succeït el dia anterior i ella li va dir que era amb la seva germana gran al metge i que no podia ser ella, que era l'Ona.

L'escola va obrir una investigació, i amb el testimoni de la Cel, tot va quedar aclarit, a la Ona la van expulsar durant un temps, però en Pol va voler marxar un altre vegada cap a França.

L'últim dia, en Pol estava en la sala dels professor recollint les seves pertinences i va entrar la Mar, que ja estava recuperada de la seva malaltia, i tornava per reprendre les classes de francès i abans que marxés el seu substitut, volia comentar totes les incidències que havien passat.
- Monsieur ?. Ell és va alçà i al girar-se la va veure, era ella, la seva estimada Mar.
- Pol ?. És va tornar banca, no donava crèdit al que veia, era ell desprès de tants anys.
- Mar, he de parlar amb tu, no vull que et tornis escapar de la meva vida, hem de parlar.

Van estar parlant hores. La Mar li va dir que tenien dues filles i li va explicar tota la història. - I ara que farem Pol?, no podem dir a les nenes que tu ets el seu pare i jo la seva mare, no podem destruir-los la vida.
- Mar, jo marxaré cap a París i allí t'esperaré, crec que no els hi hauries de dir, per que fer-les patir, ja hem patit prou nosaltres com per fer-los mal a les nenes, els hi dius que has trobat feina en un altre escola, i elles ho entendran, et trobaran a faltar com a germana, però si els hi dius que ets la seva mare i jo el seu pare, no ho podran pair i les farem unes desgraciades.

Ell va marxar cap a París i al cap de cert temps ella és va reunir amb ell. L'Ona i la Cel és van quedar amb els que elles creien que eren els seus pares i van fer la seva vida.