En Garrufí

Un relat de: La Banyeta del badiu

En Garrufí és un ésser molt especial. no és d'aquest món ni de cap món que nosaltres coneguem.
És d'una altra galàxia, no sé de quina ! però seguríssim que d'aquesta no és !.

Crec que en la seva espècie deu ser un mascle, perquè te un aire... bé, un aire segur de si mateix, sorneguer, mentiderot de mena (fins i tot ell es creu les seves pròpies boles), fanfarró, és fa venir bé tot allò que amb ell l'interessa. Bé, segur que és un mascle!.

D'alçada deu fer...2 m. i deu pesar... uns 100kg.

Les faccions de la cara... bé al ser d'un altra galàxia, ja sé sap !, els canons de bellesa i estética son molt diferents. No és lleig,no!...és diferent. Te la cara allargassada amb el morret també llarg, un entremig de burret català i gosset caniche espavilat (molt espavilat ), i el més característic d'ell son les seves llargues ... però llargues orelles, fins els genolls!, les quals tenen la virtut d'enrotllar-se com un "espanta velles".

Els ulls grossos amb unes grans pestanyes, que quan vol alguna cosa les fa caure i et mira d'una manera com un nen petit que demana un caramel, i quan ho ha aconseguit li resplendeixen il-lusionats.

El seu caminar és despreocupat, va balancejant el braços una mica descompassats, te l'aire d'un jugador de bàsquet però "amb mala pota " d'allò més malgirbat.

El més bo és que es pensa que és arravatadament irresistible per totes les femelles de la galàxia ! (veieu, tots els mascles de la galàxia tenen trets de personalitat molt similars).

En Garrufí , parla una mena d'argot que no s'entén res de res, però al mateix temps s'entén tot. És tan explicit que fins i tot gesticula amb les mans i les orelles i es fa entendre. meravellosament.

ÉS dolç i afectuós però una miqueta punyetero, però com diríem si fos d'aquest món: ÉS UNA GRAN PERSONA !.

Ell és amic meu, però no en puc parlar al pare ni a la mare perquè diuen que soc una nena amb molta imaginació i que només dic bajanades.

Jo no en dic de bajanades quan parlo d'en Garrufí, ell és el meu millor amic, però com que els grans no el poden veure, diuen que no existeix.

He sentit parlar als pares i entre ells diuen que quan sigui més grandeta ja no diré ni m'imaginaré aquestes ximpleries.

Ells què saben si en Garrufí és una ximpleria meva ! ell és el meu amic i jo me l'estimo encara que jo tingui 5 anys.




Comentaris

  • Segur que el Garrufi...[Ofensiu]
    Màndalf | 06-04-2006 | Valoració: 10


    era una invenció teva de quan eres petita...

    és fantàstic que la imaginació dels infants pugui permanéixer en el temps com en el tu cas...

    Saps a qui m'ha recordat en Garrufi?
    Al wookiee pelut de la Guerra de les Galàxies! Clar que aquell, que jo recordi no pot erreplegar les orelles...ahahahahah !!

    Petons !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

167447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -