Embolica'm

Embolica’m al teu esguard, als teus braços,
que no puga escapar al teu embruix,
que la nit m’arrossegue a tu amb desenfré,
que ens empente a la passió
en un naufragi de llums,
en un mar d’embogides ones.
Vull que siga una nit perfecta,
que ens acompanye en el desig,
que ens vista de riu que corre, (vesteixca
de mars profuns i indòmits.
Vull que em tregues el vestit,
vull despullar-te rápid,
que els nostres cossos es freguen,
que en un sol, es fonguen.
Vull ser arbre
perquè el teu vent del sur m’escalfe,
vull ser lluna i estel
i que tu sigues el cel que m’albergue,
que la terra ens mire i ens envege.
Vull caure en les teues xarxes
i que el plaer esclate,
que sonen músiques celestials,
que els nostres bleixos parlen.
Vull que aquesta nit no acabe.