em trobareu

Un relat de: Marc Freixas

em trobareu sempre entre poemes
que a vegades no estan pensats amb claredat
i a d'altres, ho sembla

m'agrada escriure una mena de diari de la meva vida

m'agrada pensar que algú em llegeix de tan en tan

- ho faig per mi, però si agrada als altres també m'enorgulleix... no ho puc pas negar -

de fet tot això potser algún dia formi part d'una obra publicada en un llibre

- aquesta segueix essent la gran obsessió -

a mi no em preocupa vendre la meva productivitat poètica
i obtenir èxit

perquè a mi el què de veritat em preocupa
és que tot això es quedi arraconat, que mai s'arribi a editar

( no m'agrada massa aquest poema... és lleig i brut, però ho volia escriure )


la tristesa vers aquestes paraules que us acabo d'encomanar,
em són acompanyades amb la música del nostre joaquim homs

no tinc massa clar encara com serà el meu futur més immediat,
però ha de ser al costat de les paraules...

això no us ho puc ni vull pas amagar altra volta!!

cada cop que escolto sons pianístics,
hi trobo sensacions amagades molt en el fons de les coses...

és com un caramel dolç que es desfà molt a poc a poc,
i que el seu gust em sembla etern

i és que ara, els versos amb ritme ja quasi bé tampoc em són atraients

no puc fer un vers sense ritme?

us deu semblar un disbarat,
però en el fons tot és poesia

jo...

si jo

sóc un poeta que per sempre escriurà per vocació,
i no hi puc fer res

ni vull!!

em trobareu : sé que em trobareu.

Comentaris

  • Un poema com una declaració de principis[Ofensiu]
    Carme Cabús | 08-07-2005

    Un argument darrere un altre, que se sustenten entre si. El final tanca el cicle (em trobareu) amb el títol i l'inici (entre poemes), que és l'autor s'identifica a si mateix. Molt ben aconduït.

    Saps què, Marc?: penso que el ritme és el cor del poema, i el teixit, la tensió. No sé si és una bona resposta a l'interrogant que planteges. Tanmateix, t'envio una abraçada!

    També he llegit que has canviat de feina i ara et dediques a la ceràmica. No t'agradaria preparar unes oposicions i fer-te funcionari, per exemple? Només per plegar a les 3 h (?) i tenir temps per llegir i escriure. Bé, només és una idea, però és perquè vull seguir trobant-te, i amb tota la plenitud!

  • Tens raó[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-06-2005

    M'ha agradat llegir això. Trobo que descrius el que la poesia significa per molts de nosaltres.

    Hi barrejes la música, unaaltra meravella de la vida. Llegint-te, m'he adonat que només per aquestes cosetes val la pena viure. És bonic veure com dia a dia van sorgint versos dels dits, que detallen la pròpia vida.

    No tinguis pressa, ets bo. Disfruta amb el que fas, tan com disfrutem tots els que et llegim.

    La poesia és una manera de viure.

    Una abraçada.

  • Em penso que tots formem part d'aquesta família[Ofensiu]

    Estimat Marc. I ho dic perquè intentes tantes coses! Et parlen de concursos. Hi envies còpies de poemaris i a veure què. Externament et fas el distret, a mesura que s'acosta el dia del veredicte. I penses: potser et trucaran avui.

    Però no truquen.

    I passen els dies, i els concursos, i no guanyes, ni quedes finalista, ni res, de res de res.

    Però suposo que cada dia n'aprens una mica més, i que el temps va ressituant les coses al seu lloc. Aprens a ser selectiu, a consutar-ho amb altres persones, a començar pel començament...

    I a seguir vivint entre paraules! Evidentment, un no pot fer de la literatura cap mitjà de vida, ni tan sols imaginar-se veure-la convertida en alguna font d'ingressos, ni remotament imaginar-s'ho.

    Però omplen un mateix i RC permet una mínima difusió. El llibre? Més petit o més gran, arribarà amb el temps. No sóc qui per donar consells, ni m'agrada fer-ho, però si em permets te'n diré un que a mi, fins ara, en algunes ocasions m'ha anat força bé. I tu tens una producció prou extensa com per permetre-t'ho: sigues selectiu. Tria sempre els millors dels millors. I ves-ne fent gruix.

    Una forta abraçada, Marc, i sí, ja sé on et trobarem. De fet, sempre t'hi trobem.

    Salut i força

    Vicenç

  • No ens possem tristos[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 23-06-2005

    que la nit de demà aportà moltes sorpreses i canvis.

    Dedicat a les paraules que tant t'agraden i ens agraden que de segur tot canvia a millor.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.