Cercador
Em demanà asil la lluna
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Fou estrany veure entrar la Lluna per la finestra, descalça i envoltada amb aquella àuria misteriosa de lluminós silenci que tan bé saben escoltar els mussols.
Encara més estrany fou quan s'atansà al llit i s'hi enfilà, decidida a estirar-se al meu costat, tapar-se amb la manta i restar callada, expectant.
Tanmateix, el que més em sorprengué fou quan m'agafà una mà i amb la veu tremolosa i la mirada profunda de cràters negres em digué: "puc dormir una nit amb tu, que em sento sola i tinc por a les nits?"
Comentaris
-
La Lluna...[Ofensiu]Yáiza | 06-01-2006
sembla que és el punt dèbil de molts relataires! Transmet moltes sensacions això si. I algún cop també m'ha semblat que la Lluna volia estar-se amb mi, i tant. Jo també tinc un relat sobre la senyora (o senyoreta) de la nit!
M'agrada com descrius la visita que et fa la Lluna...
Yáiza -
La Lluna!![Ofensiu]annah | 26-07-2005 | Valoració: 10
Una amiga que ens fa companyia cada nit, i des del cel estant, acompanyada dels estels, ens vigila i ens fa companyia.
Si, com en el relat, algun dia la Lluna demana asil, bé li haurem de dir que sí, no? Després de la companyia que ens fa cada i cada nit!
Un relat ple de tendresa. M'agrada moltíssim!
Vaig a seguir llegint-te!
Una abraçada!
Anna
