Cercador
EM DEFUGEN LES PARAULES
Un relat de: aurora marco arbonésPARAULES
Com ocells se m'escapen les paraules,
fugen de les línies horitzontals del paper
i es fan fonedisses.
Més tard, tornen a posar-se un segon en el pensament,
per emprendre el vol, enjogassades, burletes,
desdenyant el meu anhel,
el meu delit.
Intento atrapar-les,
engabiar-les en una tanca de paper.
Però les paraules volen més ràpid que el meu desig.
Un cop rera l'altre, se m'escapoleixen
només tocar-les amb les puntes dels dits,
lliures, fugisseres.
Voldria tenir-les a les mans per acaronar-les,
per donar-les-hi forma i fer-les viure,
per extreure la seva essència
i guardar-les pel record,
pel hivern de la memòria.
Però com ocells, defugen el meu contacte
i esquiven l'espai clos.
Comentaris
-
Malgrat tot, les trobes![Ofensiu]Unaquimera | 25-03-2011 | Valoració: 10
Deliciós poema, Aurora, aquest que descriu el joc que es porten els mots amb l’autora dels versos.
És fins a tal punt evocador, de tal forma juganer, que em permet imaginar amb tot detall el procès de fet-i-amagar en què la poetessa empaita la paraula justa, lliga la succesió més apropiada, tria l’expressió adient, i abans que fugin del seu cap, les atresora i escriu, i d’aquesta manera perllonga en el temps l’encís de la seva creació.
Temps després de la seva gènesi, arriba a mi, fresca i genial, voleiant, i amb ales noves, tot just estrenades, fa volar la meva imaginació més enllà de límits i fronteres...
T’envio una abraçada plena d’essència,
Unaquimera
-
Avui sóc breu[Ofensiu]Ullsblaus1 | 20-08-2008 | Valoració: 10
M'ha encantat el teu relat, i com que
explicant-lo ja ho has fet tu molt bé aquest relat el defineixo en una sola paraula:
MAGNÍFIC. Com et defugen les paraules en escrits.
Al final no he sigut gaire breu, però ja m'agrada.
Salutacions
ullsblaus1 -
Felicitats![Ofensiu]blaiv74 | 17-08-2008 | Valoració: 10
Bonic i divertit! Molt agradable de llegir.
Bon treball! -
'Renglons curts' els dic...[Ofensiu]rnbonet | 16-08-2008
...als poemes; altres daquesta mateixa pàgina els anomenen d'altres formes personals. Som, si més no, 'gent prosaica' que de tant en tant s'hi atreveix a fer-ne.
Els teus -n'he llegit dos o tres- no em semblen de principiant; hi ha al darrere tota una teoria poètica i ganes i ànim d'aplicar-la. Com en aquest, on amb ritmes trencats, imatges espectaculars i tendre parèixer, alhora que irònic, ens fas una definició del poder creatiu.
Ja, prou 'llanda'! Ara, salut i rebolica!!!
PS.- El REPTE és una 'creació' en origen de 24 hores. Actualment en són més.
Consisteix en un tema, un nombre de paraules determinades i unes paraules clau, obligatòries, que proposa un 'jutge' -el guanyador del repte anterior-. Aquest està obligat a comentar els relats dels participants i donar un -o més- guanyadors, que proposa -proposen- el repte següent.
Pots trobar informació al fòrum del repte actual... i molta més a l'autor "GUANYADOR DEL REPTE"on trobaràs molts reptes dels que s'han anat fent.
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS