ELS RENTADORS DE MEDIONA

M’acompanyen les moreres
de fruits vermells i de taca de vi,
pel camí estret i bonic,
que s’estira mandrós fins a besar
uns plataners tan antics,
com menjar amb cullera de fusta.
Custodien els Rentadors,
on les dones antigues
feien safareig mentre
competien pel blanc dels llençols.
Avui, però, ja només s’hi passegen
històries que, amagades entre les ombres,
fan olor de primer petó.
Les orenetes dansen alegres
mentre persegueixen mosquits,
i les granotes de panxa contenta
reciten cants de sonora seducció.

Tornaré a la tardor per contemplar
com es gronxen les llàgrimes de plataners,
amb vol amable fins a jeure gràcils
sobre l’herba humida del matí.
Algunes, les més agosarades
cercaran l’abraçada de l’aigua fresca de la riera
per deixar-se arrossegar, surant... i surant,
fins a arribar al nostre mar.