EL POETA QUE HABITA EN MI

No el conec gaire,
l’he vist poques vegades.

Apareix quan no l’espero
i se’n va sense avisar,
tot sovint per llargues estades.

Em deixa un poema,
una frase,
a vegades una sola paraula.

Tot queda perdut en un calaix
on les idees s’apaguen.

Un dia, potser, tornarà.

Portarà paraules en pedra gravada,
adornant una freda làpida.
Testimoni quedarà
del poeta
que em rondava.