ELS PLÀTANS VIUS

Hi havia una vegada un plàtan que, com tots els altres estava en una nevera, es deia"Bananote" (Ote pels amics) i tenia molts i molts amics, el seu preferit era el "Bananazo"(Azo pels amics).

Una nit jugant a l'escondite l'Azo va tirar una mica de "llet nostra" que va caure sobre l'enciam que es va tombar i va caure sobre la llauna de mongetes seques que va caure sobre l'ampolla de vi que es va trencar i ho va esquitxar tot, llavors tots (menys l'ampolla) es van girar i van cridar enfadats:
-AZO!!! I ell va contestar trist:
-que?
-MIRA QUE HAS FET!!!
-ja ho veig.
Llavors l'ote va dir:
-tranquils segur que a vosaltres també us ha passat, oi que si?
-si! Van contestar tots.
-i que s'ha de fer?
-Recollir!!
Doncs, apa som-hi, i es van posar tots a recollir.
En aquell moment la mestressa de casa va obrir la nevera i va cridar:
-CARLES!! (era el nen que vivia en aquella casa) i ell va dir:
-què?
-què has fet a la nevera?
-jo, res.
-Res eh, mira això. I li va ensenyar la nevera.
-Jo no he fet res t'ho juro. Va dir en carles.
-Aquesta malifeta me la pagaràs cara.
-Siusplau jo no he fet res, aquests platans tenen vida.
-si vaig i m'ho crec -va dir la mestressa.
-és veritat, és veritat, mira-ho per aquest forat.
Li va ensenyar un forat i va tancar la nevera, llavors els platans vius es van tornar a moure i aleshores la mestressa es va penedir d'haver renyat en Carles i li va dir:
-perdó Carles pensava que havies estat tu.
-no passa res, t'has equivocat. Jo també m'equivoco sovint, et perdono i et seguiré perdonant -i s'en van anar a dormir.

L'endema al matí la mestressa va obrir la nevera i va començar a parlar amb els plàtans. En va veure un que es movia tot sol, aquell era l'Ote, que va xiuxiuejar:
-és hora de que els ensenyem la nostra vida.
-Hola humans, tenim vida i volem que ho sapigueu. Us ho diem perquè no ens mengeu. Siusplau feu-nos aquest favor.
-d'acord, no us menjarem pero quan us po…
-no ens podrirem si ens ruixeu amb un "spray" d'una substancia anomenada "PARACETAMOL" cada tres dies durant un mes, cada 2 mesos durant un any i cada any.
-…driu.

I s'en van anar a esmorzar. A mig esmorzar la mestressa va dir:
-vols fruita?
-si, prunes -va contestar en Carles.
- d'acord, ara te les porto.
Pero… quan va obrir la nevera, es va trobar amb un batalló de prunes armades amb escopetes i espases fins a les dents, si intentaves agafar-ne alguna et quedaves amb el dit "fet miques", l'unic remei era anar-hi amb escopetes i espases de veritat per espantar-les i poder-les agafar, es el que va fer la mestressa, pero quan en va agafar una va notar un liquid llefiscos a la ma, com si li haguessin posat un llimac. Va agafar unes pinces i les a tirar a la paperera i va dir:
-MAI MÉS FRUITA DEL "MERCAT DE SANT ANTONI" ! PERÒ QUE MAI MÉS ! A PARTIR D'ARA LA FRUITA SERÀ DE LA « BOQUERIA ». ENTESOS? SI O NO?
-Si, si si i tranquilitza't si us plau.
-D'acord, no em parlem més, però ja saps, mai més d'allà.
Quan van acabar es van posar a xerrar amb els plàtans, en un moment van dir:
-Voleu que us portem a algun lloc?
-Si,si us plau, pero sempre dins d'una nevera.
-On? -van preguntar ells dos.
-A la platja -contestaren els plàtans.
Els van posar en una bossa issotermica i els van portar al cotxe, quan van ser a la platja els plàtans van dir:
-anem a banyar-nos vinga.
Van anar corrent, corrent com si fessin els vuit-cents metres llisos fins a una roca una mica alteta i es van tirar tots de cap. Al cap d'una estona van sortir i del cotxe en van treure una llanxa motora, bombones d'aire comprimit, ulleres, escafandres de neopre i peus d'ànec. Van posar la llanxa a l'aigua i van començar a tirar cap a alta mar, en Carles i la mestressa van agafar l'equip de submarinisme i…xof !
Es van tirar d'esquenes a l'aigua i en Carles va dir:
-Anem a la barrera de corall, a veure què hi ha.
-D'acord - va contestar la Rosa (així es deia la mestressa).
Hi van anar i van trobar tota mena de peixos i plantes acuatiques, la Rosa va preguntar:
-les fotografiem ?
-Si, quedaran fotos molt maques ! - va contestar en Carles.
Van pujar, van agafar la càmera i van fer fotos per totes bandes fins que van notar que… es començaven a quedar sense aire! Llavors van pujar i van mirar al seu voltant espantats perquè no trobaven la llanxa. Els plàtans, però, van cridar:
-darrera vostre !
El Carles i la Rosa es girar i van veure la llanxa, i van dir:
-uf quin ensurt !
-heu anat bastant lluny i us hem hagut de seguir fins aquí - van dir els plàtans.
-Hem portat bombones de recanvi ? - van preguntar la Rosa i en Carles.
-Si, van contestar els plàtans.
-Ens les doneu ?
-Es clar, només faltaria
Els hi van donar i molt contents el Carles i la Rosa van tornar a baixar deixant-se enfonsar pel pes del cinturó de plom.
-Tornem a l'escull ? - van preguntar els dos alhora, i alhora van contestar:
-Si, va anem-hi!
I hi van tornar i … vinga a fer fotos, vinga a fer fotos, al cap d'una estona van pujar i van decidir tornar a casa. Van arribar que eren les 12:00:01h, en Carles va arribar dient:
- gana, menjar, gana molta, necessito menjar !
I la Rosa va dir:
- Tranquil, ara mengem.
Van dinar i …
CONTE ACABAT, CONTE EXPLICAT.