Vida i miracles d'un pigment

Bon dia, bé, per a vosaltres, perquè jo estic sempre a les fosques, dins la meva roca. Espereu un moment, que em sembla sentir una cosa... Ah no, no era res. Ai ! però si no m'he presentat! em dic Pigma Groga, i soc un pigment de color groc que visc a la roca del ferro amb els meus companys: els pigments ocres i marrons. Ai! Ui! Que la roca tremola! Aaaaaaaaiiiii!ha vingut algú i ens ha agafat! Ai quins cops! Oh, quin mal que m'he fet!
Ei, que ara sento una veu que diu "Aquí el ferro" i … Clonc! Em sembla que ja som dins la caixa.
Bruuuuuummmm! Ara comença a marxar el camió que ens portarà al laboratori on se'ns ha de separar de la roca i dels nostres companys. Per cert, on som? Veig que al camió hi posa
USA Transport®, això què vol dir?

A veure, li vaig a preguntar al més vell de la roca:
-Ei, escolta Pigma Marrona, que em sents?
-Si, si que et sento
-Que em podries explicar què vol dir USA?
-Emmmmm…em sembla que vol dir que som als Estats Units
-On has dit?
-Als Estats Units !
-Als Estats Florits?
-No, capsigrany! als Es-tats u-nits !
-Aaah! Als Estats Bonics?
-Nooo! Mira que ets tonto! Som als E-s-t-a-t-s U-n-i-t-s, Estats Units !!
-A veure, som als Estats Conills, no?
-No, no i nooooooo! És que sempre seràs tan imbècil? A veure si ho entens: Estats Units.
-D'acord , d'acord, som els Detestats Units.
- No, nanay, non, nein, niet, Noooooo! Com vols que t'ho digui? Repeteix amb mi : Estats Units.
-Estats U-nit-tts. Oh si que costa de dir. Bé, és igual, ara que ja sé on som, continuem. Què us deia? Ah, si, que ens portaran al laboratori. Ei, vosaltres sabeu perquè ens volen separar? Què? Què? No us sento! Què dieu? Per la tinta? Quina tinta? La d'impressora? Què és la impressora? A veure, faré una llista amb el que em digueu:



Molt bé. Ara em podríeu dir què és una màquina? Què? Un objecte? Elèctric? Em sembla que hauré de tornar a fer una llista:



Molt bé, ara em podríeu dir què vol dir imprimir? Què? Que posi...què? Lletres? A on? Que posi lletres en el barber? Ah! Que posi lletres en el paper!
I ... em podríeu dir què és un paper?



És a dir, que la impressora és un objecte que funciona amb energia elèctrica, que mou sola els cartutxos de tinta i serveix per escriure lletres, nombres o el que sigui sobre un paper, que és un material que es treu de la fibra d'un arbre, és blanc i molt fi. I a nosaltres ens volen per fer la tinta, oi? D'acord. En definitiva, el nostre destí és quedar aixafats en un paper. Uf! Quina cosa més estranya amb lo bé que s'hi està, a la roca!
Uuuuuups! Ai! Quin sotrac! "Cloc"! Auuuuuu! Em sembla que hem caigut del camió perquè ja no ens movem!

-N'estàs segur?
-Qui ets?
-Sóc la Pigma Groga Fosca.
-Ah!
-Bé, allò que dèiem, si n'estàs segur.
-Es clar que n'estic segur!
-D'acord, d'acord, no en parlem més.
-Bé, però ara què farem?
-Doncs no ho sé, primer de tot, hem de saber en quina part dels EUA estem.
-Fàcil! Mirem els cotxes i els camions!
-D'acord, però, aaaaaah! Un cotxe! Sortim de la carretera. Ràpid!
-Uf! Quasi t'atropella!

Bé, com he dit abans, mirem els cotxes i els camions. Aquí en ve un que posa...
USA- -Transport®! Però si és el mateix que ens portava! Que estrany... Potser eren dos, el nostre i aquell.
Però... i ara que fem? Aquí no hi ha ningú. Ei! Em sembla haver vist una senyora Blava, en aquella planta! Espereu un moment, que vaig a veure si hi ha algú ("eoooo! Que hi ha alguuuuuuú?)
-Sí, sí que hi ha algú.
-Qui és?
-Sóc la Pigma Blava.
-On vius?
-A la planta de l'anyil, i tu?
-Al ferro.
-Ei, tu saps on som?
-Sí, som als Estats... no me'n recordo! Ai sí, als Estats Units.
-Com has dit?
-Estats Units.
-Estats Units, quin nom més estrany.
-Sí.
-Escolta, jo no et conec de res, a tu. Si visquessis aquí ja ens coneixeríem! D'on véns?
-Doncs no ho sé, la veritat. Però sé que he vingut amb un camió on hi deia: USA Transports.
-Ah, sí, passen per aquí cada dia.
-I tu saps on van?
-Crec que van cap al sud.
-D'acord,però ara que hem caigut aquí, hem de fer alguna cosa.

Vosaltres què creieu que hem de fer? Jo crec que, primer de tot, ens hem de posar en algun lloc arrecerat, perquè sinó quan plogui, tots els pigments ens en anirem cap avall, hi esteu d'acord? Doncs molt bé, on ens podríem posar? A les arrels de què? De la planxa? Ah, de la planta! Doncs vinga, tots a empènyer! Uuuuf! Aaargh! Ai! Que ara sóc a sota de la roca! No puc fer res, estant a sota! Va, els de davant que empenyin fort! Molt bé, ja som sota la planta. Però aquí no ens hi podrem estar sempre, perquè a mida que la planta creixi ens anirà aixafant.
-Jo sé un lloc.
-On, Pigma Blava?
-Allà a la pendent, hi ha una espècie de cova, i us hi podeu instal·lar.
-D'acord, doncs a empènyer tots un altre cop!
Aaaau! Uf! Ups! Ai! Oh! Ja està!!! Però em sembla que aquí ja hi viu algú.
-Sí, hi visc jo amb els meus fills. Sóc el gran Porquet de Sant Antoni("cochinilla"per als amics), i aquests són els meus fills :
La Gran Porqueta(Queta) , el Gran Porquet Júnior(Gran Quet), el Petit Gran Porquet(Mig Gran Quet), el Porquet Mitjanet (Mig Quet), i el Petit Porquet (Mini Quet).
-Ui, ho sento, no volíem molestar! Però és que no trobàvem un lloc arrecerat i la Pigma Blava ens ha dit que hi havia aquesta cova.
-Ah! Veniu de part de la Pigma Blava! Llavors us deixo passar, tothom que és amic de la Pigma Blava és benvingut a casa meva. Per cert, qui sou?
-Som els pigments grocs, ocres i marrons que vivim a la roca del ferro.
-Ah! Jo, a dintre, hi tinc la senyora Pigma Vermella, però han de passar per sobre del
meu cadàver per poder-la aconseguir. Ha! A veure qui ho prova!

I així és com el senyor Pigma Groga que va ser arrancat de la seva cova de Minessota acaba la seva aventura convivint amb els Porquets de Sant Antoni en una cova de Guadalupe, a Mèxic, després d'haver travessat tots els EUA.