Els meus veïns tenen por

Els meus veïns tenen por. Encenen els televisors al migdia i els seus menjadors s'omplen de cossos morts, cossos de dones assassinades a cop de martell, o cremades amb bidons de benzina. Morts en baralles de bandes, dessagnats per navallades o rics assaltats a les seves luxoses torres.
Els meus veïns tenen cada cop més por i han decidit actuar. Han decidit canviar la porta de l'escala i posar-ne una de ben resistent de ferro forjat, amb uns grans barrots. Han gastat els calers estalviats, abans que un desapiadat els hi robi i han aconseguit la porta més segura del barri.
Ara es senten bé, segurs, protegits contra lladres, immigrants i okupes. I seuran als sofàs per contemplar de nou els televisors, a acollonir-se novament i a decidir on instal·lar les càmeres.
Qui sap, potser així descobriran que les iaies de l'escala no poden obrir la porta, pesa massa.