ELS MEUS MATINS

Un relat de: Rafaelmolero
ELS MEUS MATINS
Pensaràs en mi i ho sabràs
que jo estic pensant amb tu,
perquè entre la teua vora i la meua,
sols hi ha amor que mai acaba.
Pensaràs en mi, però estires
el far de la proximitat
i els dos seguirem separats.
Els meus matins estaran buits
quan furgue en la ferida
restant atrapat en la teua memòria.
Els meus matins seran anhelats
esperant el moment
que tornem a ser u.
Segueix el rellotge i nosaltres
som les arenes derramades,
les empremtes que quedaren.
Un diminut bolc en el cor, em diu
que aquest poema, com alguns altres,
hauria de posar-li data d'amabilitat.
23 de agost de 2014
autor: Rafael Molero cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.