Els Dorments

Escolteu-ho bé no tinc gaire temps. Sóc un anti-sistema i m’he infiltrat al ordinador central. Us he de dir que tot el que veieu és mentida. Són somnis induïts que un ordinador us ha implantat al cervell. Explicar que va passar perquè hagi succeït això em portarà una mica de temps i espero que no m’enxampin, sinó formaré part del sistema, com vosaltres.
Tot va començar fa uns cent anys. Un científic amb bones intencions va descobrir que el cervell funcionava per ones elèctriques i que mitjançant un líquid, que ell va crear, podia viure sense cos. Creia que això podria tenir aplicacions a la medicina i saber alguna cosa més del cervell humà, però els poderosos van descobrir un altra cosa més important. Quan el cervell treballa emet electricitat, que ben conduïda és capaç de fer funcionar qualsevol aparell elèctric. Llavors van crear el sistema GRAF que en un primer moment tan sols va ser investigació pura i dura, però quan va haver-hi la crisis energètica van posar en marxa a gran escala.
En un principi el sistema GRAF consistia en que la gent que tenen malalties terminals, que no siguin cerebrals, abans que morin els extreuen el cervell, l’introdueixen en un líquid que el mantén en bon estat i que connectat a la xarxa dona energia al tot el sistema. El cervell de la persona pensa que encara està viu degut a que l’ordinador central recopila els records i els fa viure la vida una i un altre vegada.
Sembla que no és dolent pels cervells que en el fons no saben que ja no tenen cos i que tan sols segueixen “vivint” un bucle dels records que ja han passat. Però es van adonar que quan estaven tristos, estressats, infeliços, els cervells generaven més energia. Un dels científics més propers al poder va començar a introduir pensaments negatius i altres modificacions als records de tots, i així aconseguiren incrementar en un 100x100 el volum d’electricitat del sistema. Alguns cervells van entrar en malalties cerebrals o en coma, però tot i així van continuar. Imagineu-se en cent anys com és GRAF de immens. Milers i milers de cervells vivint vides, patint per la subsistència i tan sols per generar més i més energia.
Però la medecina ha evolucionat molt en cent anys i cada cop hi ha menys morts i la gent viu més, necessitant més i més energia. La solució va ser fer servir a gent considerada “prescindibles” encara que no tinguessin malalties. Ha arribat un punt que no sé fins a on arribaran i tothom té por.
Us he explicat tot això perquè podeu fer alguna cosa per alliberar-vos i descansar d’una vegada. Sigueu feliços, intenteu viure el millor que pugueu, allibereu-se dels mals pensaments i si tots ho feu aconseguireu col·lapsar el sistema i l’hauran de desconnectar. En els vostres pensaments està que tot torni a ser com abans i que la vida segueixi el seu camí.
Ho sento, us voldria explicar moltes coses més, però ja venen els vigilants de seguretat. Si puc algun dia em tornaré a connectar. Adéu.


P.D. Tot aquest relat és una fal·làcia. Quin ser humà faria una cosa així a un altra persona per tan sols aconseguir energia, poder i el seu benestar?