Els amics de Jesús

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Jesús tenia molts amics, aquesta afirmació ultra la seva simplicitat, està molt acreditada pels diferents evangelistes; en uns casos l'amistat vindrà desprès de la sanació de la persona i/o d'un familiar, i es manifestarà en la majoria de casos Lc 8 1, en que aquestes persones posaran a disposició de Jesús i els Apòstols, els bens materials necessaris per a las seva tasca , en d'altres con en el cas de Llàtzer i les seves germanes, Marta i Maria, no es descartable l'inici de la relació en la sanació, ja que algun evangelista situa l'acció a casa de Simó el Leprós a Betania, Mt 26,6 , Mc 14, 3, mentre que Joan afirma que la casa es la de Llàtzer, Jn 12,1, i també ens descriu que Marta servia la taula, i Maria, l'altra germana ungí els peus de Jesús amb una lliura de perfum de nard autèntic, i afegeix encara , que era molt costos, i que li eixuga els peus amb els seus cabells. Aquest episodi, en moltes ocasions i sense cap base històrica, s'imputa a Maria Magdalena, a la que també en alguna ocasió se li atribueix una conducta anterior com adultera ; aquesta confusió s'atribueix a "fonts populars ", quan clarament i sense cap dubte, es una de les primeres infàmies que s'aixecaran contra els evangelis, i contra l'exemplaritat de la vida de Jesús.
Marta i Maria, serveixen en més ocasions per il·lustrar el mestratge de Jesús, en aquesta cita de Joan ; Jesús contestant la critica de la despesa de la unció, diu " de pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi , no sempre en tindreu " , d'aquesta afirmació se'n deriva la concepció cristiana que afirma que res es excessiu per honorar Déu, afirmació que altrament connecta amb la tradició jueva, i que recollirà fil per randa , segles desprès l'Alcora; altra cosa es que en aquells temps i en aquests, no son pocs, els que darrera d'aquesta critica, justifiquen la seva manca de caritat. A Lc 10,38 trobem també una afirmació de Jesús adreçada a Marta, a la que contestant-li el retret fet a la seva germana Maria que està escoltant a Jesús, li diu " Marta, Marta estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. ", en aquesta afirmació hom reconeix, l'excepcional valoració de Déu, pel que fa a les persones que dediquen la seva existència a la contemplació.
De la conversa entre Marta i Jesús, i Maria i Jesús, que es recull per Joan a partir de Jn 11, quan ens explica la mort i resurrecció de Llàtzer, em trèiem un cúmul de reflexions, les germanes ens avancen de molt, en la seva fe, i en el reconeixement de Jesús, i altrament el mateix Jesús te respecte d'elles i el seu germà sentiments més humans, dels que avui tenen o poden sentir la major dels qui avui entenem inclosos en el concepte "humans" ; quan com avui es tan evident el despreci de la vida aliena ? ; en quin altre temps ha estat exaltat l'individualisme com la doctrina salvadora ? ; abans del nostre temps, quan s'havia sostingut que la mort per guerres, per fam , per malalties de molts dels nostres contemporanis, recollida en imatges cada dia, era un fet del tot lògic i àdhuc necessari ?
Deia en començar que Jesús tenia molts amics, encara avui hi ha persones a les que podem considerar "amics de Jesús" ; fora molt bonic que com Llàtzer, estesim en disposició d'oferir la nostra vida, no una sinó dues vegades, com recull en el seu cas Joan, a Jn, 12, 8, en que sens diu " els Grans Sacerdots van decidir de matar també a Llàtzer , perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús " . Finalment doncs Llàtzer, l'amic que deixava la casa de Betania ( molt aprop de l'hort de les Oliveres ) a Jesús i als Apòstols, lliurarà la seva vida pel fet d'haver donat testimoni de Jesús. I es el mateix Mestre, el qui dirà que no hi ha amor més gran que aquell que dona la vida pels seus amics !!!!!!!!!!!
© ANTONIO MORA VERGES

Comentaris

  • Em sorprèn[Ofensiu]
    lluisba | 22-11-2008

    Em sorprenen aquests textos evangelitzadors. És clar que podria simplement no llegir-los i ja està, però sempre hi caic, pensant que trobaré alguna cosa nova. Per desgràcia, però, res de nou sinó una mica més del de sempre.
    No acabo de comprendre perquè, en aquestes alçades de la història, encara se'ns vol fer creure que Jesús és un personatge de la història. Els romans, un imperi que ho anotava i ho resgistrava tot, van passar per alt Jesús? Quina casualitat! Sembla molt difícil pensar que un tipus ressuscita i ells no en diuen ni piu. Ni ells ni cap dels contemporanis. És tan difícil pensar que aquesta notícia bomba no ha saltat a les pàgines de cap cronista, historiador, notari, escriba... Massa estrany. És a dir: massa clar i transparent. La solució és senzilla.

    No entenc per tant que els evangelistes puguin "acreditar" res. És exactament com si Sancho Panza acredités alguna trifulca del Quixot. Té el mateix valor. O com si el Capità Achab acredités l'existència de Moby Dick.

    Però de fet, el que més em diverteix és la història del Llàtzer, que em sembla un capítol fosc i tenebrós. La primera història de zombis, amb un final terrible: el pobre ressuscitat (altra vegada se'ls va passar per alt als cronistes romans, mira que eren distrets) vaga pels carrers sense cap altra sortida que morir-se de nou. Diguem que jesús tenia un estrany humor negre i macabre. Volent fer una gràcia, condemna un home a morir dues vegades. Em sembla un acte d'una crueltat infinita i recargolada. Una crueltat barroca i pèrfida, de la qual sembla que ningú no es queixi. És aquest punt el que no comprenc: perquè ningú no liu "carai, Jesús, si que li has fet una mala passada al Llàtzer, vols dir que no n'has fet un gra de massa?". La història em recorda aquell fantàstic curts de dibuixos animats d'en Disney, "L'aprenent de bruixot". En Mickey Mouse juga a fer màgia -blanca primer i negra després- fins que es fa un embolic de conseqüències tràgiques. A mi em recorda l'episodi del Llàtzer. L'aprenent de taumaturg vol sorprendre el respectable, i condemna un pobre home a morir dues vegades. Compte amb Jesús...

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6917 Relats

1201 Comentaris

5463498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com