Elogi dels gegants.

Elogi dels gegants

He tingut el goig de conèixer i treballar amb persones de mides i pes superior a la mitjana, als que hom acostuma a denominar com "gegants", tots ells eren de natural bondadós, sense malícia, amb una gran capacitat d'entendre i aplicar processos complexos , i únicament tenien des de el meu punt de vista un defecte, la seva bonhomia excessiva. A la feina acostumem a "menjar-se" tots els marrons, i ho fan de forma discreta, sense cap queixa, sense cap comentari agrí, sense elevar cap reclamació , tot i que certament els que manen, ben aviat son conscients d'aquesta debilitat dels gegants, que exploten sense cap misericòrdia.

Acostumem també a patir alguna mena de tic, conseqüència justament de les seves mides excepcionals, que provoquen de ben segur, anomalies en la distribució elèctrica - per així dir-ho- dins del seu cos. Son de natural tímid i els costa relacionar-se amb la resta de persones, tenen la sensació de que no seran acceptats de forma natural. Sensació que val a dir, acostuma a ser certa, les persones de talla "normal" i fins les de talla "menuda" sense arribar a l'enanisme , habitualment son cruels de forma gratuïta, tant amb els que els superen com en els que no arriben a la seva proporció.

Popularment s'ha dit sempre, que al pot petit hi ha la bona confitura, o el bon verí; la pràctica ens fa veure que en més ocasions trobem verí, en els pots petits que confitura. Feu un exercici de memòria respecte a la mida d'alguns dels governants amb menys sensibilitat social, i més bel·licositat vers els seus propis nacionals, i per descomptat vers altres pobles i civilitzacions. Si, si, el dictador era de talla curta, - el nostre, l'alemany i l'italià - i l'Aznar, i el Bush, i el Fujimori, i......, tots autèntics pots de verí. Dit sia en termes d'aplicació concreta d'aquest refrany .

Els gegants en el imaginari col·lectiu son sempre vençuts o enganyats, Ja des de Ulises i en totes i cadascuna de les històries de les diferents cultures; així doncs ningú ha pogut conèixer mai un gegant que tingues poder polític, al que li fos permès organitzar el món des de la seva òptica. Tinc per mi, que de ben segur el món seria millor, i tots, els gegants, els normals i els menuts podríem viure de forma pacifica i feliç.

Una darrera reflexió, els gegants son fills de Gea, que representa la personificació de la terra en la mitologia grega, i en defensa dels titans lluitaren contra el deus, i foren vençuts. Fou justament un tità, Prometeu, qui ens dona el foc, i ens ensenya les primeres tècniques per arribar a assolir el control del món. Això li va costar la seva perpetua condemna - tota vegada que es un ésser immortal - , i queda dit, que en la seva defensa moririen fins al darrers dels gegants, que també ens van precedir en la tasca de retornar la llibertat, al tità al que devem la nostra.

La humanitat ha d'assolir un nivell de coneixement que li permeti llibertar a Prometeu, però fins que això arribi, cal que comenci a tractar de forma més justa, als darrers representants de la espècie dels gegants.

Està clar que avui s'han perdut tots els valors, que la cultura esdevé una complicació innecessària, però es just recordar que es de ben nascuts ser agraïts, i els humans devem molt als gegants, que a l'ensems només han rebut maltractes per la nostra part.

© Antonio Mora Vergés