Ells estaven enamorats

Ells estaven enamorats.
Ell somreia quan la veia.
Ella somreia quan el veia.
Perquè estaven enamorats.
Sovint s'embobaven mirant-se.
Ell clavava els seus ulls en els d'ella.
Ella clavava els seus ulls en els d'ell.
Era tal el seu amor que s'oblidaven que els altres existien.
Era tal el seu amor que es creien únics al món.
Si és que...Estaven enamorats.
Quan ell necessitava una abraçada, ella li donava.
Quan a ella li venia de gust un petó, ell li donava.
Per un sol motiu: Estaven enamorats.
Un dia, ningú sap com ni perquè, ell la va deixar d'estimar.
Ja no somreien quan es veien.
Ja no s'embobaven mirant-se.
Ja no s'abraçaven.
Ja no es feien petons.
Ell ja no n'estava enamorat.
Potser mai ho va estar.
Ningú ho sabrà mai.
Ella sempre n'estarà enamorada.
Segurament sempre ho ha estat.
Sempre estarà esperant el moment en que ell la torni a estimar.
Potser aquest moment mai arribarà.