ella porta el meu jersei

Un relat de: Capdelin

De vegades
ens canviàvem els jerseis
i ella es passava el dia
amb el meu,
sense camisa ni
sostenidors

i així es presentava a la nit
i ens refugiàvem en aquell
tros d'or
que eixia d'aquell portal
de porta entreoberta.

I posava les mans sota
el meu jersei de llana ondulada
i tocava suaument els pits durs
i erectes.

I sentia,
( babau de mi ),
que amb el meu jersei
ella era una mica més
... meva

i els dos anàvem a la lluna,
no era pas tan lluny...

Comentaris

  • preciós instant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-09-2009

    i molt ben descrit.

  • El cos que s'hi refugia.[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-05-2008 | Valoració: 10

    Acariciant el propi jersei,
    i el cos que s'hi refugia, indefens i tendre,
    esdeve mes proper i mes sensual,
    i es fon amb la propia pell,
    en una sola passió.

    Avet

  • ginebre | 01-05-2008

    el títol és de campionat i el poemet, preciós i vital i demostra de forma genial i gairebé diría que científica que la "lluna no és pas tan lluny"... és just a sota el jersei.
    M'encanta!

  • Quan compartim coses...[Ofensiu]
    Ahmaranta | 29-03-2007 | Valoració: 9

    ..ens sembla que ens acosta més a l´altre. M´ha entendrit aquet jersei, tant com els petons robats, les cadenes perpètues de les abraçades..
    En fi, felicitats!! m´ha agradat molt.

    Ahmaranta

  • genial[Ofensiu]
    Basileia | 15-07-2006

    I després, quan algun dia tornava a ser teu,aquell jersei es negava a deixar anar la olor d'ella, i et feia tornar a somiar, amb la lluna segurament.

    Es preciós, de veritat et dic que m'ha fet recordar...aquell dia que jo portava el seu jersei...

    muaks!

  • òstia...[Ofensiu]
    AnNna | 27-01-2006 | Valoració: 10

    ninuuu! geniaaaaaaaaaaal..........

    m'encantaaaaaaaaaaaa :$


    AnNna

    mil petunassos tuuuu!!!!

  • L'epicurista Pol | 30-12-2005

    Molt xulu, de vitat
    Felicitats

  • un somni real...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-11-2005

    Descrius aquest sentiment de compartir les coses més insignificants amb la persona estimada. Aquest jersei que en el seu cos esdevé polsim de estrelles i guspires de foguera. Aquella olor i el batec que vibra amarant la roba de la seva essència.
    Un món per compartir...

    Intensament dolç i apassionat!

    P.S.- Ja has passat la barrera dels 2000 comentaris. Quina xifra més bonica, deu ser com sentir-se milionari, oi!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1257871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )