EL VOT ÚTIL

 Aquests dies el títol és un clàssic, el reivindiquen els demòcrates i els
Partits de l’Eix del Mal. I bàsicament NOMÉS son útils els que els  voten a ells.

En una democràcia , sense adjectius – no per tant en la de la  María Aránzazu «Arancha» González Laya (Sant
Sebastià, 22 de maig de 1969) -, TOTS els vots son útils.

En aquesta democraciola però,  hi ha
un seguit de “regles legals”  - recordeu
que legalitat i justícia, sovint son antònims – 
que condicionen MOLT el valor del vot, així, els adreçats a Partits que
no superin un determinat percentatge del col·legi electoral SON INÚTILS,  poder servir però, per atorgar representació
als Partits que concentrin el vot majoritari gràcies  a la curiosa llei d'Hondt

I no es pot excloure la pràctica d’una “tradició” molt estesa, la topinada,
evitable en bona mesura, amb la presència d’interventors a les meses electorals
durant TOT el procés electoral, i l’assistència de públic quan es fa el
recompte. Ah!,
Fora molt recomanable la presència d’observadors internacionals.

Voteu a qui us faci més confiança, recordant però, les “peculiaritats” del
sistema electoral del REINO DE ESPAÑA. Les dones son més de la meitat del cos electoral, i avui sortosament “la
dona á la casa, y l’home á la plaça·”  és
un – mal-  record  de la paremiologia. 
Diria que justament ara és l’hora de les dones, oi?: