El viatger dels estels

Com cada any, en Marc va a casa dels seus avis que viuen en un poblet de la Cerdanya. Els dies que passa amb ells, el fan el més feliç dels nens. Passegen entre els avets i les vistes de la vall, des de la gran pedra, són formidables. Però el que li agrada més és quan surt amb l’avi de nit, allò ja és la felicitat complerta. Normalment la seva avia no els acompanya perquè diu que té fred, però ells dos pugen fins a un prat que hi ha més amunt de la casa i estirats a sobre l’herba, el seu avi li explica com són els estels. Li fa veure que formen imatges d’animals de tots tipus. Els Peixos, l’Escorpí, el Toro, el Centaure, els Ossos i molts d’altres. Cada any que hi va li ensenya una part nova del cel.
Però avui l’avi li diu que ja l’hi ha ensenyat tot el que sap i que ara tan sols li falta conèixer el seu secret. El Marc se’l mira estranyat, es pensava que el seu avi, per a ell no en tenia de secrets...
- Això ha de quedar entre nosaltres. Aquest secret només l’has de saber tu, ningú més. Ho promets?
- Si, és clar, però quin secret és aquest?
- Que sóc un viatger dels estels.
- Un viatger dels estels? I què és això? - Demana el Marc amb cara de sorpresa –
- Doncs que puc viatjar per l’espai.
- Amb un coet?
- No, no em cal, només ho he de desitjar.
- Però, i com és possible?
- Gràcies a la màgia.
- I tu ets un mag?
- No però faig servir la màgia que em va donar una fada.
- Una fada? I existeixen de veritat?
- Si Marc, existeixen al bosc.
- I les podria veure. –Demana mentre se l’il·lumina la cara –
- Si, per això t’he volgut explicar el meu secret.
- I quan les podré veure?
- Demà a la tarda abans de que es pongui el Sol anirem al bosc i la veuràs.
- O si, avi m’ho promets?
- Ja saps que no et dic mai mentides.
S’aixequen del terra i tornen a casa. Aquella nit el Marc no va deixar de pensar en que podria veure a una fada i també li semblava impossible que el seu avi pogués viatjar per l’espai.
L’endemà el Marc esta tota l’estona al costat del seu avi, que somriu al veure’l tan entusiasmat. Després de berenar i quan la seva avia va a comprar, l’avi li fa l’ullet i surten de casa.
El Sol està baix però encara falta estona perquè es pongui. El camí fins el bosc puja muntanya amunt i els rierols baixen cantant una melodia suau que fa que sembli que tot està en pau. Després caminen una estona entre els avets centenaris i arriben a una zona que no hi ha arbres. Al bell mig hi ha un estany i al costat asseguda en una pedra hi ha una noia.
- Hola Joan, aquest és el teu net? - Pregunta amb una veu fina i tendre-
- Si, és el Marc, i aquesta fada és la Nàiada.
El Marc es queda amb la boca oberta, mentre la fada s’aixeca i va cap a ell com sinó toques el terra. Quan és al seu costat...
- El teu avi m’ha dit que ets molt bo i que t’estimes la natura. Per això et donaré el do que vaig donar-li també a el. Pogué escoltar la natura, i viatjar per tot l’Univers.
El nen està tan content que saltaria d’alegria. Llavors la fada es mira la mà i del palmell comença a sortir una llum molt intensa formant un petit estel. L’apropa al pit del Marc i l’estel suaument es fica a dins del seu cos. El Marc sent una sensació de pau i li sembla poder escoltar cada ocell o animaló del bosc i al mateix temps els pot entendre. Un cop fet això la fada Nàiada li fa un petó i desapareix. El Marc es queda amb els ulls molt oberts i després mira al seu avi...
- Ja puc viatjar pels estels? Ja puc?
- Doncs ara ho veurem, desitja anar a algun lloc del cel. - Li diu mentre li a gafa la mà. -
- A la Lluna, vull anar a la Lluna.
De cop sembla que no pesin i s’enlairen ràpidament. Poc després la Terra s’allunya i la Lluna cada cop és més i més gran. No té por, no té fred i pot respirar tranquil·lament. Quan posen els peus a la Lluna, el Marc té una sensació d’alegria que l’omple de felicitat. Allí al seu davant hi ha la Terra d’un color blau intens i pot veure els núvols i els continents, fins hi tot pot saber a on està la casa del seu avi...
- Ara hem de tornar, l’avia ens trobarà a faltar i es preocuparà.
Tan suaument com han arribat, surten de la Lluna i arriben al costat de la casa de l’avi...
- I no ens ha vist ningú? Demana el nen tot mirant als voltants.
- No et preocupis, no ens poden veure mentre fem aquets viatges, pensa que fem servir la màgia.
Els dies següents cada tarda abans de que el Sol es pongui, el Marc i l’avi van fins el bosc i fan viatges per l’espai. Poden veure cents d’estels, planetes, galàxies. Cada dia el Marc necessita menys l’ajut del seu avi i el dia abans de que vinguin els seus pares a buscar-lo el seu avi li diu que faci un viatge ell sol. En un principi el Marc té una mica de recança, però el seu avi el convenç dient-li que no li pot passar res, ja que la màgia de la fada el protegeix. Després el Marc pensa en un estel que van veure el dia abans i viatge ràpidament fins a on és. La sensació de llibertat és immensa i té la sensació de que pot escoltar tot l’Univers. Quan arriba altra cop amb un somriure a la cara, el seu avi li diu...
- Marc ja estàs preparat, ara tu ets el viatger dels estels.
- I tu avi?
- M’he fet gran i ja no tinc tanta energia com abans. Tot i així quan vinguis a veure’m farem un viatge junts.
Al dia següent quan els seus pares el venen a buscar, al donar-li el petó d’acomiadament l’avi li diu...
- Serà el nostre secret!
Quan marxa, el Marc des del cotxe veu com els seus avis s’allunyen i per un moment li sembla que amb ells hi ha la fada que també li fa adéu amb la mà.