El viarany de la memòria

EL VIARANY DE LA MEMÒRIA

Pel obscur viarany de la memòria,
-polsós corredor esteranyinat-
caminen els retalls d'una existència,
fotos fixes de lluny, en blanc i negre,
bocins d'espill trencat que han fet història:
una nina que plora buscant l'àvia
i somriu quan li canta els seus romanços;
una tarda d'estiu, ella pentina
els cabells atzabeja de la mare;
llibres atrotinats de tant llegir-los
en l'espera pacient dels tres Reis Mags;
una mestra que guixa la pissarra
i esbossa en color les cinc vocals;
un glop d'aigua de mar que t'ennuega,
un càntir trencat davall del llit,
un vestit heretat de la germana,
un desmai en el pati del col·legi,
la medalla del mèrit sobre el pit,
la pedrada d'un xaval del barri,
sabates esquitxades de quitrà;
un somriure, un petó, una mirada
fan tremolar la pell. En el pou negre,
una imatge al mirall desconeguda.
Rostres, veus, esguards, peces perdudes
en l'obscur viarany de la memòria.