EL TREN

Eren les vuit del matí, quan va arribar a l´estació.Havia agafat un taxi.Feia fred, aquest matí de finals de gener.
Va anar a la màquina automática i va treure el billet.Després, va encendre una cigarreta.Mirà el rellotge.Després l´horari de l´arribada i la sortida dels trens. Encara faltaven vint minuts per a què arribés el seu, que la portaría cap el seu nou destí.Un destí que ella había estriat.
No volia pensar en res.Ni en el seu marit ni en la seva filla petita, de tres anys. Havia decidit marxar perquè volia trovar-se a sí mateixa.O cercar quelcom que no tenia en el seu matrimoni.
Va seure en un banc.Tancà els ulls per un moment i recordà la nit de Nadal, la diada dels Reis...La cara de sorpresa de la seva filleta al veure les joguines.La seva cara de felicitat.El seu marit que l´havia portada a sopar a un bon restaurant a sopar en el seu aniversari de noces.Aquel collar d´esmeraldes que tant sabia que li agradava...Va ser una nit plena.De sentirse estimada, de compartir la seva vida amb un home que la considerava i respectava.I al recordar-lo, unes llàgrimes rellis-
caren galtes avall, en un silenci que ho deia tot.
Va obrí els ulls.I mirà de nou el rellotge de l´estació.Nonés faltaven cinc minuts per l´arribada del tren. ¡Com poc canviar la vida en cinc minuts!
Va sonar el mòbil.A la pantalla mirà el nom de qui la trucava.No va contestar.
Una agitació involuntària va agitar el seu ànim.Quelcom per dins començava remoure la seva consciència.Estava intranquil.la i neguitosa.Fins que, finalment, es va calmar.Tornà a agafar el mòbil i va marcar un número.
-Joan, torno a casa.-va dir.
Els altaveus de l´estació anunciaren l´arribada del tren.En arribar al seu destí s´aturà.Els viatgers van pujar i baixar.Ella va restar immòbil, mentre el tren es va posar de nou en marxa.
En un altre lloc, sabia que un altre home l´estaria esperant, sense que mai més sapigués d´ella.