Cercador
NO CAL QUE PARLIS MÉS
Un relat de: Francesc Ballester- Compartir:
No cal que parlis més
de les nostres vides.
De la nostra buidor de tants segles;
dels nostres somnis malaurats;
de les nostres
esperandes truncades.
Tu i jo sabem què és la vida.
Per què hem arribat aquí,
al límit de la nostra recança.
Hem assoborit la tristor
d´uns dies,
en què parlàven sense memòria
de les coses que mai no havíem vist.
No, no cal que parlis més.
Avui no cal remoure
les paraules per a entendre´ns.
El silenci ens ho dirà tot,
i sabrem per què esperem encara.
de les nostres vides.
De la nostra buidor de tants segles;
dels nostres somnis malaurats;
de les nostres
esperandes truncades.
Tu i jo sabem què és la vida.
Per què hem arribat aquí,
al límit de la nostra recança.
Hem assoborit la tristor
d´uns dies,
en què parlàven sense memòria
de les coses que mai no havíem vist.
No, no cal que parlis més.
Avui no cal remoure
les paraules per a entendre´ns.
El silenci ens ho dirà tot,
i sabrem per què esperem encara.
l´Autor
9 Relats
9 Comentaris
5021 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86
Biografia:
Vaig néixer a Badalona el 16 de desembre de 1952. Des del 20 anys vaig començar a escriure poesia...Després, alguns relats i alguna que altra novel.la, tant en català como en castellà.He publicat en revistas locasl narracions i contes, i poemes en antologies poétiques. He estat soci de "Autores-Lectores".
Tinc publicats diversos llibres de poesia y narració.
Vaig guanyar un tercer premi de narrativa en un concurs literari.
Em considero més poeta que narrador, ja que en la poesia, puc expresar els meus sentiments més íntims.