ABSÈNCIA

Un relat de: Francesc Ballester
Tornarà a néixer un nou dia,
però jo ni hi seré.
Els ocells del meu jardí
continuaran xiulant,
com si res no passés.
A casa meva, la porta
es tancarà amb els meus records a dintre.
I un alè invisible parlarà als
objectes que m´envoltaven;
però jo no hi seré.
Fugiré pels camins del misteri,
més enllà de l´infinit,
envers el meu origen.I res no
trencarà el ritme de la vida.

Comentaris

  • I jo no hi seré![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Preciós poema, líric i realista al mateix temps. El pas del temps és un dels temes que més preocupa a l'ésser humà, especialment quan ja ens acostem a la tardor de la vida. I tu ho has expressat amb la delicadesa d'un poeta sensible i inspirat.
    El teu poema m'ha fet pensar en el moment en el que jo tampoc no hi seré i els meus éssers i objectes estimats romandran orfes de les meves carícies.

    Em preguntes què son "emoticones". Segur que ho saps però ara no hi caus. Són els dibuixets que es posen en els missatges de mòbil i que representen objectes i cares que expressen emocions: somriure, riure, plorar, etc.

    M'ha encantat connectar amb tu. Et poso a preferits per a recordar millor el teu nom.

l´Autor

Francesc Ballester

9 Relats

9 Comentaris

4987 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Vaig néixer a Badalona el 16 de desembre de 1952. Des del 20 anys vaig començar a escriure poesia...Després, alguns relats i alguna que altra novel.la, tant en català como en castellà.
He publicat en revistas locasl narracions i contes, i poemes en antologies poétiques. He estat soci de "Autores-Lectores".
Tinc publicats diversos llibres de poesia y narració.
Vaig guanyar un tercer premi de narrativa en un concurs literari.
Em considero més poeta que narrador, ja que en la poesia, puc expresar els meus sentiments més íntims.