El tren

Els trens van arribant a poc a poc, i sortint de l’estació amb el típic moviment de molta gent que agafa camins diferents i els porta allà on cadascú vol.

Estic assegut en un banc de ferro amb la maleta feta sense emportar-me gaires coses a sobre, tan sols hi porto el que em podria fer més falta en aquest llarg viatge que no sé com acabarà.

És una maleta gran, comprada en uns grans magatzems pocs dies enrere, concretament tres, els dies que fa que vaig decidir començar aquest viatge.
Dins la maleta hi porto un quants parells de pantalons texans, unes samarretes comprades al mercat del meu poble fa un parell de dies, així podré dir que les estrenaré en aquest viatge. Mitjons en porto un grapat perquè de ben segur em faran falta després de caminar tot el que he de caminar.
També hi porto dos llibres, un de contes del Quim Monzó i un del Josep Maria Espinàs.

I a més a més hi porto un mp3 amb els temes del grup mallorquí Antònia font, que és un grup que m’agrada molt, i també de Joaquim Sabina que fa que m’animi quant estic trist o sento ràbia per alguna cosa.

Els trens van sortint sense parar i jo encara no sé cap a on tiraré ni quin agafaré, vull que aquest viatge sigui un viatge inoblidable per mi.
Aquí deixo molts amics amb els quals he passat grans estones, a la meva mare i el seu marit, al meu pare i la meva madrastra, els germans, els avis…

Però no vull que tot això m’impedeixi fer un viatge per conèixer món.

A l’andana 1 surt un tren cap a França i segurament agafaré aquest perquè des de França ja puc anar cap a molts llocs d’Europa que m’agradaria conèixer.

No entenc molt d’idiomes, però aquest viatge m’ajudarà molt per aprendre altres llengües apart del català i del castellà.

A l’andana 2 surt un tren que porta direcció a un aeroport europeu i des d’allà podria agafar un bitllet d’avió per anar cap a l’Àfrica, on podria conèixer una cultura molt diferent a la nostra, allà veuria la misèria que aquí no hi ha, gent que ho passa malament i que així i tot la veus somriure, nens que pel simple fet de rebre un caramel ja et donen mil cops les gràcies.

A l’andana 3 hi ha un tren que em pot dur fins a un país, i allà poder agafar un avió fins a la selva, per observar com indígenes sobreviuen amb els perills que comporta estar envoltats d’animals salvatges, i allà podria ajudar a la a fer cases, o ajudar a algun hospital d’alguna ONG .

A l’andana 4 hi ha un altre tren, aquest em portaria a l’aeroport per agafar un avió cap al pol sud, on podria descobrir el fred real, els animals que tant hem vist a les pel·lícules, els esquimals, les llargues nits que mai no tenen fi…
El temps passa lentament i jo no se cap a on tirar. M’aixeco del banc i vaig cap a l’andana 3, els passatgers van pujant ràpidament ja que el tren es apunt de sortir, jo em quedo allà parat sense acabar-me de decidir.

Aquest pas que em queda per entrar dins el tren significa que en uns segons pot canviar radicalment la meva vida.

El tren es posa en marxa i comença a caminar, no he pujat al tren.

He decidit fer el viatge caminant, almenys fins a França, així tindré temps per pensar cap a on anar. Espero que aquest llarg viatge valgui la pena.