El tren de la vida no té fugida.

E l temps passa, els dies corren,
L es hores transcorren sense aturar-se...

T ‘hi trobes dins, no pots sortir-ne,
R eal, vital, sense escollir-ne
E l tram final.
N omés és cert,

D esprés de tot, un únic cop,
E ncert o joc.

L a teva lliuta són els rails,
A questes ganes, somriures mils.

V ents i tempestes, clarianes i assolellats,
I transparents els entrellats.
D ificultats i realitat,
A mb diferència, felicitat.

N o hi ha assajos, ni repeticions,
O l’aprofites, o llamps i trons.

T rams de baixada, o llargues crestes,
É s com un conte sense portada…

F uig entre vespres, no hi ha tornada.
U lls ben oberts, potser et perds,
G anes de riure, rialles gegants
I els mils plaers que vas passant.
D orm i descansa, sense abusar,
A ra desperta cal passejar.


Maig 2011