El teu poema

Em vares dir que en volies un,
que les meves paraules t'apassionaven els ulls...
i et vaig dir que ho faria,
però sembla ser que no t'importava tant.

I ara que?
Has desaparegut sense més ni menys,
però com et vaig prometre:
te'n dedico un...
Potser no és el millor que hauré fet,
ni en el què hi buidi més el cor;
de fet, ja el tinc massa buit...

No tinc forçes per escriure't.

Res més dur que unes paraules sinceres
que no corresponien al meu cor
em van deixar sense esma per seguir...

I m'adono que els dies avançen
i que no et puc tenir;
que no puc aturar el temps,
ni ser feliç...

Desitjaria ara que el sol no surtis més;
que la lluna lluïs sempre el seu vestit,
perquè em fa sentir segura,
i sé que les seves estrelles
em vetllen la nit...