Por (Solitud interior)

01101101 01100001 01101001 00100000 01100101 01110011 01110100 01100001 01110010 11100000 01110011 00100000 01110011 01101111 01101100 01100001 00101100 00100000 01110000 01100101 01110010 01110001 01110101 11101000 00100000 01101010 01101111 00100000 01110011 01100101 01110010 11101001 00100000 01100001 01110001 01110101 11101101 00101110

... com tota tu, pero m'agrada, es mes, m'encanta, i m'encantaria que tornessis a sentir-te arropada quan agafes un paper (normalment cualsevol cosa menys un full) i un llapis (normalment sense gaire punta) i treus tot lo de dins ni que sigui una contradicció... fa massa temps ke m'espero :P

el silenci, no sempre és tant alentant com esperem...
omplir-nos l'ànima de sons per intentar ensordir el nostre interior és tan inútil com intenar apagar una espelma amb els ulls... ni mires ni s'apaga l'espelma...

La por, l'amor, l'odi, la ràbia, la passió s'ha d'escoltar per entendre els pols oposats de la paraula en sí... deixar que et sui la sang, que et plori la saliva i flueixi el sentiment dins teu fins sentir-lo proper, més amable, acceptar-lo i superar-lo...
(si no funciona sempre es pot escriure un poema!!)

M'ha agradat l'expressió, contundència, missatge i coherència incoherent alhora...
felicitats!!
Salut!

(K)

Sobre tot a la solitud, ho descrius perfectament amb dues estrofes, no et cal posar-hi mes "palla" t'ha quedat rodó.