Cercador
El temps defuig latent
Un relat de: julieta- Compartir:
El temps defuig latent
els sentiments de sis mesos,
converses de cafè, en una terrassa
sota plataners oxidats de Barcelona,
fugisseres les mirades,
plenes d' incertesa
i desitg de les teues mans.
A les tres me llevat
cansada de despertar-me:
m' empaita una idea
que m' embolcalla
com una segona pell: t'estimo?
Comentaris
-
Curiosa coincidència en el títol amb un poema meu...[Ofensiu]llamp! | 29-06-2009
El temps defuig latent de llamp!
El contingut no té res a veure, però és curiós que hagim coincidit en el títol.
llamp!
-
merci ,onatge![Ofensiu]julieta | 28-06-2009
Tens raó, he dubtat al final amb l' interrogant...no em puc enganyar a mi mateixa, seria més fàcil no estimar'l està lluny, molt lluny (aquí i ara)!
una abraçada -
Ah![Ofensiu]onatge | 28-06-2009
Benvinguda.
onatge -
Tothom...[Ofensiu]onatge | 28-06-2009 | Valoració: 10
Viu amb algun interrogant, però en aquest cas em sembla que tu tens la resposta.
"El temps defuig latent" però el teu cor batega amb ell, ets temps del teu temps. No defugis el moment d'ara ni el de demà, viu, dóna't resposta a l'interrogant, ho esborra'l per sempre més.
Salut.
onatge
