Me'n vaig però sempre estic aquí

Me'n vaig però sempre estic aquí,
tanco els ulls i puc veure
les muntanyes amb un polsim de neu,
el so del vent
córrer entre els carrers
com si fós un esperit omnipresent
a l' interior del meu cap;
ja no puc despendre'm
d' aquesta segona pell
de serenor i tranquil·litat
que m' inmunitza
contra l' stress de la capital.
Entre esglots i
eixugant-me les llàgrimes,
m' adono que la por
no pot ferir-me
si m' alimento dels somnis
que a cada pas es materialitzen
i escolto la veu dels meus amics!