"El temps cura el que tu tinguis ganes de curar"

I jo que creia que el temps tot ho curava...Veig que no. Veig que el temps passa, i passa, i segueix passant...I res no es va curant. El que sento per tu segueix, i segueix, i continua seguint dins meu. Per molt que el temps passi, i passi, i segueixi passant. Serà que no hi poso prou voluntat? Serà que segueixo pensant que algun dia tornaràs? Potser sí que és això. Potser és que el temps per ell sol no fa res, que necessita una petita ajuda. Potser si durant el temps que ha passat jo m'hagués esforçat en no aferrar-me en el passat...Potser si durant el temps que ha passat jo m'hagués esforçat en continuar endavant...Potser si li hagués donat aquestes ajudes al temps, el temps m'hagués ajudat a oblidar-te. Així que la frase "el temps tot ho cura", queda modificada per "el temps cura el que tu tinguis ganes de curar". Potser és que això que sento no tinc ganes de deixar-ho de sentir...