EL SOMNI

Estirada a la sorra d’aquella platja on no hi ha mai ningú si estava tan bé!
Vaig aclucar els ulls i no em vaig poder aguantar, tenia son. Son de setmanes de no parar de treballar, de cuidar la Martina sense descansar, de renyar al Toni que estava pesat amb mi i no ajudava amb les feines de la casa...
Aquell era el millor lloc, per dormir una mica. El cansament em va abraçar.
Feia molt temps que no somniava. I aquell dia per fi, vaig tenir un somni, un somni que mai oblidaré.
Una cosa brillava en la foscor. Jo m’hi vaig acostar i, hi vaig veure una coseta petita i peluda. Era un animal. Un animal desconegut. El vaig agafar el vaig abraçar, i mirant el meu voltant hi vaig veure el carrer de casa meva.
Vaig pujar les escales i vaig obrir la porta. A dins hi havia la meva mare, cosa que em va estranyar ja que feia dos anys que havia mort. També hi vaig veure en Toni, el meu germà petit ,però tenia cinc anys. I, fins hi tot la Martina ,però era un nadó. Vaig deixar l’animaló a la porta i vaig assentar-me al sofà. No em veien. Era com si agüés tornat al passat. Al fons de l’habitació hi havia una nena pèl-roja amb dues cuetes, jugant a nines en una caseta de cartró. Era jo. Duia un vestit llarg amb volants i llaços.
De la porta va aparèixer un home alt amb corbata i americana. Portava un maletí i semblava atrafegat. Era el meu pare. Vaig veure que abraçava la mare i que en Toni i jo, petita, corríem a abraçar-lo, també. La Martina reia, entre els braços de la mare i junts cantàvem una cançó.
Em vaig despertar amb llàgrimes als ulls. Vaig córrer cap a casa i vaig abraçar la Martina i en Toni. Semblava que tots teníem ganes d’estar junts.
Aquell somni ens va canviar a tots.