El so de la teva veu

com el so...
com una veu...
com una poesia...
com una paraula
o com unes paraules...
poden acaronar una vida...

et seguiré llegint ara que t'he descobert...
ens relatem, d'acord?

Gràcies...per les teves paraules

Tens tota la raó... quina il·lusió que fa sentir una veu amiga quan et parla, i sobretot, en moments de solitud, o quan la necessites sentir més que mai, sigui mirant la persona als ulls o a l'altra banda del fil telefònic...

I per tantes vegades com no la tens quan la voldries, l'aprecies més quan la sents.

Un breu apunt transformat en una estrofa senzilla, però tan dolça i ferma com el títol del teu poema. Molt bé!

I no cal que et digui que m'ha agradat moltíssim el teu comentari. Gràcies pels afalacs, però són totalment immerescuts. Jo faig exactament com tu, intentar posar ordre en un garbuig monumental d'idees i mira,... surt el que surt. Gràcies!

Veig que ets relativament nou a RC. Poc a poc, aniràs veient quina família més maca que som. Hi ha autèntics genis de les lletres, i sobretot, molta simpatia i cordialitat que al cap i a la fi, són de les coses més maques de les que podem gaudir.

No sé si saps que hi ha un fòrum, en el qual pots participar sempre que vulguis. Fes-hi una ullada i ja veuràs (has de clicar el botó "forum" a dalt de la pantalla, a la dreta). S'hi diuen coses per passar l'estona, o per divertir-se, o senzillament per buscar aquest "so d'una veu amiga" , però també sorgeixen idees molt bones i moltes iniciatives. Ja m'ho sabràs dir!

Un petó i segueix escrivint sempre, sense cap por!