Cercador
EL SINDICAT DE SERINYÀ. IN MEMORIAN. PLA DE L’ESTANY. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava l’edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, senyalat de número 9 a la plaça de Sant Andreu de Serinyà.
S'accedeix a la planta baixa a través d'unes escales situades a la façana principal, ja que la planta es va sobreelevar per anivellar-la amb la plaça. Està construida amb diversos materials, i probablement l'edifici havia d'anar arrebossat, tot i que, actualment, és de pedra i maó vistos. La porta d'accés té dues obertures rectangulars per sobre, i està flanquejada per una finestra a cada banda; aquests elements estan fets amb arcs rebaixats de rajol, com també ho estan les obertures de les façanes laterals. Al coronament de la façana principal sobresurt una cornisa ornamental composta per una franja de pedra volcànica i motllures d'obra vista que, pels costats te una forma ondulada i esglaonada.
Construït per Pere Jordà, del qual es diu que es va inspirar en l'arquitectura cubana a l'hora de fer aquest edifici, fou remodelat els anys 1918-1919, i encara conserva el mateix aspecte d’aquella època en la que es coneixia amb el nom del Sindicat, i funcionava com a botiga. Inicialment era gestionat per una junta d'accionistes i, en dissoldre's, va passar a mans del principal accionista, Vicenç Illa, que el va adequar com a cafè bar.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LLEGÍTIM de la I República, va romandre tancat, i en acabar el conflicte bèl•lic es va tornar a obrir, m’explicava la Rosa Clavaguera Almar, que varen celebrar aquí el seu banquet de noces.
Actualment està tancat, com la quasi totalitat d’establiments i botigues que hi havia al nucli antic de Serinyà.
Ens agradarà tenir noticia del segon cognom i del lloc i data de Pere Jordà a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
S'accedeix a la planta baixa a través d'unes escales situades a la façana principal, ja que la planta es va sobreelevar per anivellar-la amb la plaça. Està construida amb diversos materials, i probablement l'edifici havia d'anar arrebossat, tot i que, actualment, és de pedra i maó vistos. La porta d'accés té dues obertures rectangulars per sobre, i està flanquejada per una finestra a cada banda; aquests elements estan fets amb arcs rebaixats de rajol, com també ho estan les obertures de les façanes laterals. Al coronament de la façana principal sobresurt una cornisa ornamental composta per una franja de pedra volcànica i motllures d'obra vista que, pels costats te una forma ondulada i esglaonada.
Construït per Pere Jordà, del qual es diu que es va inspirar en l'arquitectura cubana a l'hora de fer aquest edifici, fou remodelat els anys 1918-1919, i encara conserva el mateix aspecte d’aquella època en la que es coneixia amb el nom del Sindicat, i funcionava com a botiga. Inicialment era gestionat per una junta d'accionistes i, en dissoldre's, va passar a mans del principal accionista, Vicenç Illa, que el va adequar com a cafè bar.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LLEGÍTIM de la I República, va romandre tancat, i en acabar el conflicte bèl•lic es va tornar a obrir, m’explicava la Rosa Clavaguera Almar, que varen celebrar aquí el seu banquet de noces.
Actualment està tancat, com la quasi totalitat d’establiments i botigues que hi havia al nucli antic de Serinyà.
Ens agradarà tenir noticia del segon cognom i del lloc i data de Pere Jordà a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424608 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS