El senyor del terror la guerra i l'horror

Un relat de: vent de grop

D'Abracax encenall,
d'Abaddon flagell,
d'Azazel gargall,
d'Alastor antull.

D'Etzel el fill foll,
és un tenebrós cadell
que de l'infaust cabdill
el llegat recull
i amb pèrfid orgull
n'estampa el segell.

És un maleït mesell,
un inhumà despull,
un íncub de bordell
de l'avern rebroll,
de l'espant rampill,
de pestes flagell;
el més gran perill
cruel sense parell,
un terrífic fardell
de maldats curull,
un malèfic rampell
de mals reguitzell.

És de rapinya ocell,
un licàntrop burell
que de llop té el musell,
de vampir l'ullal.
i del diable la pell;
és de foc cavall,
serp de cascavell
i d'ou nial rovell;
un llagast mai sadoll
que no es véu a l'espill
i amb el sàdic brill
del seu pervers ull,
eriça el cabell,
arrufa el bescoll
i glaça el cervell.

Del terror novell
el més alt nivell
i un ampli ventall,
a l'engròs i al detall,
de l'horror més vell
triats amb garbell.

Va al galop el brivall
al llom d'àvol cavall,
amb fosc embolcall
de sinistre metall.
Va dret pel atall
sense cap aturall
tallant colls amb podall.
Amb cecs cops de gatzoll
fa rodar caps avall,
amb cruent degotall
de sangós xaragall.
Per on trepitja ell,
letal bergantell,
la sang raja a doll,
tot en queda moll
tacat de vermell.

Amb l'esfereïdor grall
del furor més foll,
escup llòbrec gargall,
rancuniós brossall.
Amb tètric arrossegall
de basardós carrall,
va fent esparpall
d'esgarrifós descabdell
de sang i budell,
de mortífer estenall,
cremall, estrall, fumall
i terrabastall.

Aquí un incís fer vull,
ja que li és ben senzill
a tan malvat llop la pell
posar-se de fals anyell,
i en nom d'un déu, o d'un fill,
si cal vinclarà el genoll,
i no vindrà pas vermell
mentre parla bufat d'orgull
del bé i justícia d'aquell.

Allà on a l'antull
malèfic escull
posar pervers l'ull,
l'odi hi arrenca el bull
i del sembrat de jull
nefasts fruits recull:
Embull i barbull,
tropell i desgavell,
batibull i traüll,
garbull i aldarull,
envitricoll i empatoll,
tabustoll i enfarfoll,
abatoll i soroll
de cops de mall i martell
i de trets de fusell.

Quan expulsat del ventrell,
evacuat pel budell,
el malentranyat segall
a la llum obrí l'ull,
aquest fóra l'obligat consell,
el recomanable acull
a atorgar a tant malèvol fill.
Encara que no pas senzill
i un xoc amb dolorós topall
pel maternal cor moll
de la mare de tan vil afoll.

Per la llevadora fóra el detall
de dur a terme tan ingrat treball.

Compte perquè d'aquí en avall,
àdhuc la sensibilitat d'un mesell
en pot perdre algun esquinçall
i pot acabar amb butllofes sota la pell.

Sense dubte ni trontoll
alletar-lo amb abeurall
de trencadís de cristall,
ofegar-lo amb el bolcall,
escanyar-lo amb un lligall
de l'umbilical cordill
envoltat en torn del coll,
escorxar-lo com conill
cap cas del seu esgüell,
apedregar-lo amb codolell
esclafar-lo per rocall
i per enllestir i acabatall
just abans de passar full,
degollat amb un sec tall
després de sulfúric remull,
esbalçar-lo per estimball
dins d'un encès banastell.

Impassibles al grinyol de godall,
indiferents al seu petarrell,
impàvids al xiscles de porcell.

De compassió ni un borrall,
de llàstima ni un resquill,
ni una llàgrima per ell.

Malgrat aquest dur consell
-quasi "gore" i que pot posar "ill",
al estil d'en "Quentin" que carall,
encara que això no és "Kill Bill"-
semblar un insensible no vull
que té el cor convertit en durall.
Recolzant-hi franc el palmell
us diré que al capdavall,
encara que penós desembull,
fóra el menys atziac acaball,
gairebé motiu d'orgull,
obviar al món de l'estrall
d'aquest funest gatxull.

Enviant el diabòlic afoll
de dret a l'infernal fogall
tan aviat i en bon punt obrí l'ull.

Comentaris

  • Hi estic d'acord shuhua[Ofensiu]
    vent de grop | 23-08-2004

    És veritat shuhua, segurament ningú no s'arribarà a llegir aquest interminable i tediós pastitxo fins al final. De fet a la introducció ja el qualifico de carregós, execrable i embarbussat. El que no sé és que vols dir amb això del diccionari invers. I ca!. Un dia em va agafar un fort còlic - llauna en mal estat de "cocido madrileño de garbanzos. Sabores eternos de España(R)"- i em vaig veure obligat a passar una llarga estona a la cambra de meditació en posició pensador de Rodin. Vaig anar escrivint això del terror i l'horror per distreure'm, amb el que en aquell moment tenia més a ma: un llapis de perfilar els ulls de la meva companya, sobre suport de paper en rotlle, del que els turcs en diuen "tuvalet kagidi". I pel que fa a l'escrit que no m'han publicat, Url: http://www.geocities.com/ventdegrop/elscavalls.html, la veritat és que els lectors de relats no s'han pas perdut res. I no et pensessis pas que estic passant un moment baix d'autoestima. És que m'acabo de cruspir un saltejat de bolets primerencs de procedència incerta. Ara mateix tinc un punt de lucidesa quasi sobrenatural que em permet el luxe insòlit de jutjar les meves "obres" amb un grau d'imparcialitat gairebé absolut. Per cert, ara que hi penso, no diuen que som el que mengem?, doncs potser també escrivim segons el que mengem. No?

  • Tens raó[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-08-2004

    És cert que, en aquesta la nostra societat, veiem millor la violència que el sexe i ens esgarrifa menys una violació sense donar detalls sexuals que un acte amatori ben explicat.
    de totes maneres, permete'm opinar, jo crec que el teu poema és massa llarg i se'n perd el sentit. per altra banda, és d'allò més original t'ha costat bona estona trobar tantes paraules acabades en "ll" (has fet servir un diccionari invers, oi?). queda fresc i xocant, però tan llarg, cansa i se t'escapa el significat.

    sigui com sigui, ara m'han quedat ganes de llegir el relat que no t'han publicat. I si ho tornes a provar amb un altre nom?

  • No entenc pas la política...[Ofensiu]
    vent de grop | 19-08-2004

    Em resulta força xocant veure com dins d'aquest relat, puc parlar de la tortura detallada d'un nadó, sense que l'equip editorial el qualifiqui amb cap nota de "no recomanat per menors de 18 anys". En canvi no m'han volgut publicar un relat, jo crec que força humorístic, encara que ben lúbric i explícit, d'una palla inspirada en unes amazones a cavall. (http://www.geocities.com/ventdegrop/eslcavalls.html)
    La qualitat literària és tan dolenta en un cas com l'altre. La diferencia deu raure en que el sexe encara es tabú per aquesta societat i en canvi la violència és considera d'allò més normal. La zoofilia en clau d'humor, no és ni apta per majors de 18, la recomanació de tortura d'un nadó, un futur mal parit però nou nat indefens, es considera apta per a tothom.
    Per a mi indecent i pornogràfica és la política que fa en Bush i els que li mouen els fils des del darrera, i no pas el deliri d'un calent mental que s'imagina a una dona xuclant-li a un poltre...
    Potser trobeu el meu enfocament una mica retorçat, i un buscar-li tres peus al gat, però jo ho veig així.

l´Autor

Foto de perfil de vent de grop

vent de grop

32 Relats

56 Comentaris

41637 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El vent de grop és un vent que porta tempesta.
Aquest només porta humitat, però quan regalima un pèl avinagrada us pot tacar i fer malbé la roba.
Si no en teniu prou, podeu accedir a més producció enfigassada del mateix autor punxant aquí dessota:         Vent de grop