Cercador
EL SALT DE LA PORTELLADA . MATARRANYA. TEROL
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún m’enviava unes imatges d’aquest accident geogràfic situat en aquest municipi de la comarca del Matarranya, estès des de la divisòria d’aigües entre les comarques del Guadalop i del Matarranya fins al curs d’aquest riu i del Tastavins, afluent seu per l’esquerra.
El salt està situat en el transcurs del Riu Tastavins , s’hi pot accedir des de la carretera de Vall de Roures per un desviament senyalitzat, mitjançant un camí rural de terra , d’uns 3 quilometres, que acostuma a trobar-se – segons les èpoques - en bon estat.
L’alçada en caiguda lliure de l’aigua és de 20 metres i s'inicia en uns conglomerats molt cimentats del període Terciari. Es aconsellable no situar-se a la punta de precipici, en el cas de patir vertigen i també per seguretat, en no disposar de cap barana, per estar en estat natural
Al seu peu es desenvolupa una gran gorga afavorida per la sobre excavació de les aigües en materials detrítics menys consistents.
El paisatge general està definit per la successió de paleocanals de conglomerats que alternen amb estrats de gresos i argiles donant successions escassament plegades i relleus tabulars.
El salt resulta més espectacular quanta més aigua porta el riu, de vegades torrencialment, però també pràcticament sec en èpoques d’estiu en no disposar d’un cabdal regular. Si teniu bones cames i voleu fer fotos més impactants, per la part esquerra (mirant de front) hi ha un sender que baixa al riu.
El salt està situat en el transcurs del Riu Tastavins , s’hi pot accedir des de la carretera de Vall de Roures per un desviament senyalitzat, mitjançant un camí rural de terra , d’uns 3 quilometres, que acostuma a trobar-se – segons les èpoques - en bon estat.
L’alçada en caiguda lliure de l’aigua és de 20 metres i s'inicia en uns conglomerats molt cimentats del període Terciari. Es aconsellable no situar-se a la punta de precipici, en el cas de patir vertigen i també per seguretat, en no disposar de cap barana, per estar en estat natural
Al seu peu es desenvolupa una gran gorga afavorida per la sobre excavació de les aigües en materials detrítics menys consistents.
El paisatge general està definit per la successió de paleocanals de conglomerats que alternen amb estrats de gresos i argiles donant successions escassament plegades i relleus tabulars.
El salt resulta més espectacular quanta més aigua porta el riu, de vegades torrencialment, però també pràcticament sec en èpoques d’estiu en no disposar d’un cabdal regular. Si teniu bones cames i voleu fer fotos més impactants, per la part esquerra (mirant de front) hi ha un sender que baixa al riu.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407639 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.