El roure martinenc* de l'Avinguda 304

El roure martinenc* de l'Avinguda 304

"Una historia real o fictícia"

En ple segle XXI, on les autopistes de l'informació, ens traslladen d'un lloc a l'altre de l'hemisferi, i vivim en un món totalment globalitzat, encara trobem reductes on la providència, la causalitat, o la mà d'un àngel de la guarda ha preservat deixant com a testimoni un petit espai obert a tothom en el cor mateix de la nostra ciutat.

Ens trobem davant una història on la veritat és la que fa que qui l'escolta pugui comprendre millor el que es vol explicar.

Aquest fet comença en un dia qualsevol de la setmana, un dia a l'atzar, on la jornada es desperta desprès d'una nit plujosa quedant l'atmosfera neta i fresca, i ens afalaga una brisa que fa percebre la gespa mullada i la terra fresca.

-Obro els meus ulls brillants i guaito per una de les meves dues finestres que hem comuniquen amb el món exterior.
-Sento en una casa veïna el cant d'un rossinyol, un canari, o potser un ocell del bosc. Tant si val, es hora de començar la diada: netejar les meves dents esmolades, estirar el meu cos esbelt i lluir el meu bonic vestit de color marró.
-Preparo el meu esmorzar: fruits secs, brots tendres i llavors no poden faltar. Després d'aquest tiberi, A treballar¡

Ja és a punt d'arribar l'hivern i encara hem falta molta feina a fer, tinc que emmagatzemar molts glans, però no com ho feia abans, separats, en diferents llocs i que després no els trobava, per ésser eficient, aquest hivern els deso tots junts.

A l'hivern es quan més temps tinc per pensar, dormo molt pero no profundament i es quan recordo les coses que han passat durant l'estiu, com aquella vegada en que una colleta de nens i nenes es van construir una cabana i quan es reunien xerraven i reien i reien
I jo els escoltava desde casa meva, dalt de tot d'unes branques tapissades per una molsa que hem proteigia de la pluja.

-Recordo com aquest arbre era en aquella época frondós amb una capçalera densa i una escorça d'un bru clar. Quisn temps aquells¡.

Si, us parlo de l'arbre que tanca un carrer enfront d'una plaça on han aixecat una MENA d'arbre fosc amb una sola branca i un tronc gros ¡.
L'avinguda 304 amb l'avinguda de la Constitució.

De sobte el sol surt amb força i es produeix un reflex meu a les fulles... si en veieu, soc un esquirol de cua estirada i crispada, amb un bonic pelatge marró.

-Somio que aquest bell racó mai no desaparegui, algú l'ha preservat, l'ha protegit.


Sempre hi ha més d'una manera d'entendre les coses. Desde el cantó esquerre del cervell analitzem tot de forma racional. Des del cantó dret ho analitzem utilitzant la imaginació i la creativitat.

Albert Segarra i Arnau
Castelldefels-Barcelona


GUIA dels Arbres" dels Països catalans.(1999). Ramon Pascual. Ed Pòrtic 4 ed. Pag 100