Bicing = sinònim de l'anarquia del consistori

Quan era petit era feliç amb la meva bicicleta de tres rodes.
A l' estiu jugàvem a fer carreres donant voltes a una pista que envoltava una piscina… Hi havia un ordre i unes normes, i teniem la il.lusió de fer-nos més grans per tenir la tan preciada bicicleta de dues rodes. Tothom sabia que calia esser prudent, al carrer hi circulaven cotxes, i era molt perillós, calia seguir un petit codi de circulació elemental:
Anar per la dreta, seguir no només el mateix sentit, sino la mateixa direcció. Si volies girar a la dreta feies les senyals como si anessis en moto (no hi havia intermitents).
Y no cal explicar els cursets que es feien a la entrada del zoo del parc de la Ciutadella. On feiem cues per accedir a un circuit custodiat per la màxima autoritat vial "La Guardia Urbana". Era com circular per la gran ciutat, fins i tot havien senyals de transit: Prohibit girar a la dreta, semafors vermells i un STOP.....
Però ara que soc més gran, que he explicat els meus fills com s'ha de circular per aquesta ciutat, ja prou perillosa, motos, tranvies, autobusos, cotxes, estres.......
Apareix un conseller espavilitat i vol imitar els veterans de la bicicleta: Els Holandesos, (d'un pais pla), i comença a marcar lines blanques per damunt de les voravies sense solta ni volta :"Un Somni d'una nit d'Estiu".
Pèro aquest somni no es va aturar aqui, va sorgir l'invent del segle (com a les ciutats de l'economia capitalista de la periferia: Xina, India,....) "campi qui pugui".
Apareix el bicing o l' anarquisme total, tot es vermell, els autobusos, les bicicletes, la linea 1 del metro…
L'autoritat vial no veu res, tot val: s'adelanta als vianants, se'ls esquiva com si fossin cons, van contradirecció, en contra de qualsevol codi de circulació. El bo del cas es que la majoria tenen el carnet de cotxe o moto.
S'acabat l'ordre, el saber fer, és la jungla, el tauler del parxis s'ha transformat, per sortir de casa no es treu un doble 5, et surt " la bicing" en qualsevol direcció, és igual que hi hagi carril bici o no, les bicicletes competeixen amb les motos, van per les voravies, pel mig dels carrers, no porten llums, val tot per circular. Les bicicletes es guarden als parkings habilitats de qualsevol manera, unes mirant cap a la voravia i les altres mirant cap al carrer, es més bonic així, com si fos una tallada de melò o pinya del restaurant.
Com enyoro la meva bicicleta de tres rodes i els dies d'estiu quan pedalava i pedalava…