Cercador
Viure = esmerçar temps, exhaurir temps, passar temps
Un relat de: alberts- Compartir:
"Ser o no ser aquest és el problema" plantejat per Shakespeare però jo hi afegiria què és SER?
SER és
Viure implicar exhaurir EL TEMPS que gràcies a la revolució industrial vam aprendre a valorar en minuts i segons?
Quin lloc ocupa a les nostres vides la noció de TEMPS?
Tot va començar en un d'aquests dies en què sembla faltar temps fins i tot per poder atendre les necessitats més vitals. Esmorzar a mig matí, un luxe, trucar a casa per comunicar que arribaràs més tard, impossible.
Abans d'anar-me'n de l'oficina vaig decidir revisar els e-mails, ja que entre trucades, faxos, notes, encara no havia pogut respondre'n cap dels que tenia pendents i era important.
Va ser llavors quan vaig trobar el d' un company que amb un concís missatge m'invitava a llegir sense més dilació l'arxiu adjunt: "La cultura del slow down".
Aquesta presentació del powe point va despertar la meva curiositat inmediatament.
"La primera vegada que vaig ser a Suècia, el 1990, un dels meus col.legues suecs em recollia a l'hotel tots els matins. Era el mes de setembre, una mica de fred i borrascall.
Arribàvem d'hora a la Volvo i estacionava el cotxe ben lluny de la porta d'entrada (són 2000 empleats que van amb cotxe a l'empresa). EL primer dia no vaig fer cap comentari, tampoc el segon, o el tercer.
Als dies següents, ja amb una mica més de confiança, un matí li vaig preguntar al meu col.lega:
-Teniu lloc fix per estacionar?,ja que veig que arribem d'hora, amb l'estacionament buit i deixes el cotxe al final de tot...
I ell em va respondre simplement:
-ës que com aribem d'hora tenim temps per caminar, i qui arriba més tard, j'arribarà retardat i és millor que trobi lloc més a prop de la porta. NO et sembla?.
Imaginin la cara que vaig posar. I amb això va ser suficient perquè jo revisés en profunditat tots els meus conceptes anteriors".
Un altra casualitat va fer que un dia del mes d'agost en què aprofitava el temps per comprar la llista de llibres de text de la meva filla... la meva mirada s'encreués a la llibreria amb el títol següent: "Elogi de la lentitud" de Carl Honoré.
A mesura que llegia les idees, conceptes allí explicats, es van amuntegar en el meu interior les inquietuds d'un canvi de plantejament urgent, no d'una manera radical, els extrems són dolents.
Des del consens, el revulsiu ha de generar un procés, una interiorització, una reordenació d'espais, prioritats...
El meu revulsiu va arribar de la mà del Doctor
La meva experiència és la vivència d'un RITME motriu distint, una maquinària que n o funciona com un rellotge suís, sempre constant i automàtic. No em fa apte per al museu d'autòmats del Tibidabo.
Afortunadament sóc una persona dotada d'un intel.lecte que pot contemporitzar els canvis de ritme i adaptar-se al canvi.
Si atenem a les teories de l'evolució, la humanitat es regeix
sobre el principi de la supervivència dels més aptes, no dels més ràpids.
No obstant això, la percepció inmediata és que actualment este immersos en una espiral on reina LA VELOCITAT. Bé suprem per exercir el control sobre EL TEMPS. Fer més en menys TEMPS.
Klaus Schwab, fundador i president del Fòrum Econòmic Mundial, va exposar la necessitat de córrer en termes concisos:
"Estempassant d'un món on el gran es menja el petit a un món on els ràpids es mengen els lents".
I Edward M.Hallowell (1):
"Mai abans a l'història de la humanitat s'havia exigit al cervell que analitzés tants punts d'informació. En qualsevol lloc, tothom està pendent del seu teléfon mòbil, del seu correu electrònic i de la seva PDA a la cursa per capturar i transmetre dades, plans i idees cada cop mès ràpidament".
Es podira afirmar que el principal valor de l'era moderna és la velocitat, quelcom que el novelista Milà Kundera va descriure com:
"la forma d'èxtasi que la tecnologia ha concedit a l'home".
Adictes a la velocitat, l'exigim fins i tot quan no és possible anar més ràpid.
Hi ha certes coses que no poden o no haurien d'accelerar-se. requereixen temps, necessiten fer-se lentament, ja que la urgència per acabar primer, fer les coses ja, al moment, amb pressió, deixa molt poc temps per al control de qualitat.
Es fan les coses sense tenir en compte els efectius de personal, es té la idea que amb més màquines se soluciona tot, però cada cop més les persones lluiten contra l'excés d'informació generat pels mitjans de comunicació.
Hem d'acceptar que la lentitud és necessària per establir relacions vertaderes i significatives. Ha de prevaler la qualitat sobre la quantitat.
La filosofia de la
SEGONS Carlo Petrini, fundador de Slow Food:
"Ser lent significa que un controla els ritmes de la seva vida i decideix quina velocitat convé tenir en un deerminat context.
Aquesta "actitud sense pressa" no significa fer menys ni tenir menys productivitat, sinó treballar i fer les coses amb "més qualitat", amb més perfecció, amb atenció als detalls i amb menys estrès.
Amb massa freq<úència, les empreses indueixen els empleats exigint-los un pensament ràpid en comptes d'un de profund. Les empreses que demanen als seus empleats que facin massa al mateix temps tendeixen a recompensar aquells que accepten la sobrecàrrega i castigar els que opten per centrar-se en una sola cosa i diuen "no".
Les emprese cometen l'error d'obligar els professionals a fer cada cop més coses amb menys mitjans, a eliminar el personal de suport.
Permetent que les persones puguin demanar ajuda i estar atents als senyals d'estréès, les organitzacions contribuirien a fomentar entorns de treball més productius, equilibrats i intel.ligents.
REIVINDICO EL DRET A LA GESTIO INDIVIUAL DEL TEMPS. L'EFICIÈNCIA NO S'ACONSEGUEIX OFEGANT INICIATIVES, IGNORANT "LA DIFERÈNCIA". DIFERENT NO ÉS SINÒNIM D'INCOMPETENT.
Albert SEGARRA
(1) ARTICLE "cIRCUITS sOBRECARREGATS: PER QUÈ PERSONES INTEL.LIGENTS NO RENDEIXE" hARVARD bUSINESS sCHOOL pUBLISHING cORPORATION.
Comentaris
-
Un article d'un 10![Ofensiu]annah | 31-08-2008 | Valoració: 10
Un article concís, clar i molt cert!
Noi, estic amb tu amb tot el què dius!
El món funcionaria molt millor si el temps, de fet, si la velocitat deixés de tenir tanta importància.
Les decisions ben preses, les feines ben acabades, fins els millors edificis s'han fet sempre lentament i a consciència!
"Si atenem a les teories de l'evolució, la humanitat es regeix sobre el principi de la supervivència dels més aptes, no dels més ràpids." He trobat aquesta frase fascinant i tant certa...."
Una abraçada!
Anna