Cercador
El Romànic oblidat
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Vall de Boi, va tenir en el seu moment, el reconeixement per al seu romànic, de la distinció de ser considerada Patrimoni de la Humanitat. A Catalunya n'hi ha més d'art, romànic i d'altres períodes i estils; el greu problema que pateixen aquestes veritables joies de l'art i la cultura, rau justament en que son patrimoni de la Inhumanitat, en la seva forma més perversa, l'oblit, l'abandó, l'espoli,... ; la pèrdua en definitiva per a tots , d'aquestes vestigis de la nostra cultura, de la nostra història col·lectiva.
Dissabte 5 d'agost de 2006, passaven pocs minuts de les 7,30 quan recollia al Tomàs, per iniciar un viatge en el que volíem trobar i fotografiar les restes d'algunes de les ermites romàniques del terme d'Oló; pel que fa a Sant Martí de Puig-Ermengol, les seves runes van ser cobertes per la C-25, amb l'única excepció dels materials que en Joan Raurell Ges, ermità i conservador de Sant Feliuet de Terrassola , va poder recollir i aprofitar en la reconstrucció de l'església esmentada ; de Sant Pere de Vilanova que presumiblement es troba davant per davant de Sant Jaume de Vilanova, desprès de pentinar intensament la zona, vàrem desistir i esperem en alguna ocasió poder-la trobar amb la col·laboració de persones coneixedores, com poden ser el mateix propietari del Mas Vilanova, o el de Bojons, que malgrat trobar-se apartat, sembla conèixer molt bé l'indret; el masover del Verdaguer, va manifestar no haver sentit mai abans en els vint-i-cinc anys que viu a la casa, res de les esmentades runes de Sant Pere de Vilanova. El propietari de la Torre de Vilanova estava absent, i la casa malgrat la seva prestància, envoltada de materials de construcció, aparentment reciclats d'altres finques, transmetia una sensació de tristesa i lletjor.
Sant Jaume de Vilanova, adossat al Mas d'aquest nom, llueix esplèndidament, amb senyals però d'una restauració i/o neteja recent.
Molt altrament, Sant Miquel d'Oló, i el mas d'aquest nom, son hores d'ara únicament ombres d'un passat, al que l'ajut inestimable de l'acció vandàlica d'alguns, i l'omissió criminal d'altres, sumada a la tasca silenciosa, però tenaç , del temps, els elements i la natura farà desaparèixer no més enllà dels propers deu anys.
Sant Vicenç de Vilarasau, adjunt també al mas d'aquest nom, sembla gaudir de millor estat de conservació, diem "sembla", perquè en absència potser dels propietaris, el gossos de la finca, extremament agressius i lliures de qualsevol lligam i/o cadena, ens van fer pensar, que el desig de veure l'ermita, s'havia de considerar de menor importància, que el de conservar la nostra indemnitat física. Intentarem concertar una visita en una propera ocasió.
L'ermita de la Santa Creu de la Plana, tot i trobar-se molt malmesa, conserva encara la teulada ; esperem que la propietat , conscient com és de la importància de l'ermita, trobi els recursos econòmics necessaris pel seu arranjament.
Quan a Sant Juan Vell, prop de llit sec de la riera d'Oló, convertir ja en patró de la sequera, de l'oblit i la desmemòria , l'afegim aquí als únics efectes de deixar constància del ric patrimoni col·lectiu que de forma barroera s'ha perdut en els darrers anys.
Des de les runes de tots aquests llocs, s'alça un clam al cel, maleït el govern que provoca la fugida de les persones del medi natural, i la pèrdua del patrimoni col·lectiu d'aquest boci de món, que uns i altres diuen que és una Nació !
© Antonio Mora Vergés
Comentaris
-
Doncs...[Ofensiu]ESPIRAL | 13-08-2006
acabo de llegir el comentari i respondré gustosament a les diferents preguntes que em fas. Respecte de quin poble sóc, doncs bé sóc de la capital de la Segarra és a dir de Cervera i m'encanta, trobo que és una ciutat meravellosa...no sé si la conéixes, suposo que sí. Majoritariament faig poesia, encara que tinc algun conte i relat breu, però, em defineixo com a poetessa i me'n sento, és per a mi el millor medi per expressar-me. He guanyat alguns certaments, però en destacaria un prou important, almenys, per a mi, el que vaig guanyar a Barcelona l'any 2001, el primer premi de poesia d'en Miquel Martí i Pol i l'any 2003 en el mateix certamen vaig guanyar un accèssit.
He llegit el teu relat i trobo que tens molta raó, hi ha tants indrets aquí a la nostra terra oblidats i en molt mal estat, crec que s'hi hauria de lluitar per preservar aquesta part de nosaltres, que forma part del nostre patrimoni cultural, s'hauria de fomentar d'alguna manera
la necessitat de restaurar tants monuments i ermites que resten en estat ruinós i que fan perillar visiblement no només aquest patrimoni sinó també els nostres origens...
Motes gràcies pel teu comentari i si vols res et deixo aquí la meva adreça electrònica.
nimfula@hotmail.com. 1abraçada. ESPIRAL.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.