El romànic al terme d'Oló

El romànic al terme d'Oló

Hi havia no fa gaire temps, fins a vuit ermites en aquest terme municipal, que pertany a la Comarca Natural del Moianes ; tinc constància de la destrucció intencional, amb ànim de malmetre el patrimoni català de l'anomenada com Sant Martí de Puig-Ermengol [1] , en ocasió de construir l'eix transversal. He vist i fotografiat l'estat lamentable en que es troben les ermites de Sant Miquel d'Oló [2], i de Sant Joan Vell [3] , podreu veure les fotografies a la pàgina www.moianes.net ; en força mal estat trobareu encara Santa Creu de la Plana [4] , i en bon estat, Sant Jaume de Vilanova [5] , restaurada l'any 1-930 per l'arquitecte Josep Puig i Cadalfach, Sant Vicenç de Vilarassau [ 6], i Sant Feliuet de Terrassola [7]. Malgrat els molts esforços rastrejant a la zona on presumiblement podria haver estat l'ermita, la petició d'informació a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló, i més recentment a la pàgina web d'una associació d'amics del romànic, de la darrera anomenada Sant Pere de Vilanova [8], no n'hem pogut localitzar les runes - que intuïm mínimes - d'aquesta joia del patrimoni cultural català, que lluny de Barcelona, desapareix sense remei.

Ens comentaven al mas de Bojons, al límit ja del terme i la comarca, que estava localitzada davant mateix de Sant Jaume de Vilanova, i que possiblement el propietari de la casa adossada a aquesta ermita era coneixedor de la ubicació de les runes de Sant Pere de Vilanova ; em va semblar que també algú del mateix Bojons havia arribat a veure les restes, que el meu interlocutor qualificava de minses i de difícil localització entre el boscatge.

Havíem intentat el Tomás Irigaray López, i jo mateix, seguint les descripcions que ens havien donat a Bojons, trobar les runes de Sant Pere de Vilanova; la nostra recerca fins al dia d'avui, no s'ha vist compensada amb l'èxit. Intentarem posar-nos en contacte amb la propietat de Sant Jaume de Vilanova, per tal d'aconseguir - si es possible - el nostre propòsit. A aquest fi de donar-nos a conèixer al propietari del mas i l'ermita de Sant Jaume, sou pregats de fer-li saber el nostre interès i/o facilitar-li l'adreça e.mail amora@moianes.net ; podria molt ben ser, que únicament restessin quatre pedres, però ens fa molta il·lusió poder comprovar-ho de manera personal.

Quan a la resta d'ermites, per poc que us sigui possible programeu les sortides que calgui, per conèixer aquest excepcional patrimoni del terme d'Oló : de Sant Feliuet de Terrassola consta l'existència des del 927; Sant Vicenç de Vilarassau està cataloga com " pur estil romànic del segle XI " ; Sant Miquel D'Oló abandonada des de 1.936, és una capella d'estil rural del segle XII ;Sant Jaume de Vilanova és una església sencera, de les poques de planta rodona, datada el segle XI ; Santa Creu de la Plana està documentada l'any 1175, en ocasió del testament de Pere d'Oló i la seva esposa Dolça ; finalment les restes de Sant Joan Vell, prop de la casa d'Armenteres, estan datades l'any 1.081. A Sant Marti de Puig-Ermengol , li podeu deixar un ram de flors funeràries al costat de l'eix transversal.

Cap de les malvestats que fem o ens fan quedarà impune, tampoc la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu, la mostra d'estultícia més gran que han vist el segles, tant per part dels estrangers que ens varen sotmetre en la darrera Guerra Civil, com per part dels aborígens que sobrevisqueren a la fúria genocida, serà mai oblidada. Maleïts els qui per acció i/o omissió han permès la pèrdua definitiva del nostre llegat històric-artístic.

© Antonio Mora Vergés