EL RITUAL 1

Una vegada ha arribat a la planta de l'edifici en què està ma casa, la segona, fa sonar quatre vegades el timbre de la porta. Tots sabem el significat d'eixa cadena de sons, immutable des que un dia li vam donar forma sonora a un "entra" i a un "t'espere". També som conscients que són quatre anelles simbòliques, carregades d'emoció continguda. Són innecessàries. Sé que no em cal arribar a la porta per a obrir-la perquè ell du les claus que li permeten franquejar ma casa i el meu cos.
Aguaite la seua arribada com faig una vesprada des de fa tants mesos que no encerte a rememorar la primera vegada de la seua primera vegada malgrat que encara hi sent la densitat que va produir en el meu cos i la meua ment. Li espere amb el cos nu i submergit quasi per complet en una banyera inundada d'aigua tèbia i oli de molsa, negada amb el meu desig.La porta del bany està entretancada. És la forma que pren la provocació subtil que antecedix els seus passos endinsant-se en aquesta habitació, invadida pel fum del sàndal que ha començat a cremar-se uns minuts abans que l'aigua em continguera. Advertisc els seus passos, cadenciosos i exactament idèntics, deixats premeditadament sobre la superfície estreta que conforma el corredor que entrellaça l'exterior, la porta, i l'interior de mi. Abans que òbriga la porta, lentament, i em mostre la seua mirada profunda, abans de dirigir-la als meus llavis humitejats, sé que ell es deté premeditadament i respira, tanca els ulls per a pressentir i pressentir-nos, sent l'espenta càlida de la vehemència que allunyada de qualsevol contenció, s'expandix per a acurtar els segons que ens distancien temporalment, que separen la nostra trobada de la possibilitat i la convertixen en realitat. Subjecta el pom platejat de la porta del bany, l'estreny amb una certa fermesa, com farà a continuació amb la meua carn i després de detindre's en la pausa artificial construïda per la seua mà, accedix a la senda imaginària que li conduïx a mi.
Vaig llegir l'anunci una vesprada d'un mes que no recorde, però que no he pogut oblidar. Sense citar expressament el seu nom ni un altra dada que dibuixara la seua identitat, el text d'aquell breu anunci, mesclat amb paràgrafs que incitaven a la compra o a la venda de desenes d'objectes, es mostrava com una provocació inusual i cridanera. Algú, un home de mitjana edat, s'oferia per a realitzar a la dona interessada un ritual especial de bany. L'acte del bany, convertit en un conjunt de minuts i sensacions provocades i estimulades per unes altres mans diferents a les pròpies es convertia en una invitació inevitable. Li vaig telefonar. Vaig marcar el número de mòbil que havia inclòs en la seua proposició de paper i li vaig escoltar la veu i allò que guardava al seu interior.