Cercador
El regust del silenci
Un relat de: salsilvia- Compartir:
Sola, passejo de nou
envoltada per el silenciós
vol de papallones.
S'apropen, com s'apropa la casualitat.
Suaument; amorosament
m'acompanyen per el camí
vora el riu que voreja l'oblit.
El regust de l'enyor
passeja a compassat a la meva vora,
no es veu, ni es sent
anhela tan sols, i trepitja el sòl ,
amb petjada ferma.
Tremola el silenci, igual que el meu cos.
Els llavis s'assequen, cerquen en la frescor de l'aigua
la reconeguda sensació de fimbreix
del cor bategant
per un desig irrefrenable.
De nou...reviure el temps,
donar al revés ,corda
al rellotge del futur.
Res no te el sentit que se li dona,
el paratge, es diferent. Ja no hi ha temps,
s'acaba el temps.
Amenacen de sobte, els núvols de la pèrdua.
El dolç vent de l'esperança,
es transforma en vent destructiu
de passivitat i costum,
que acompanya i recorda el viure quotidià.
Sola, de nou, en el paratge imaginari
de la memòria
passejo, acompanyada per el amarg
regust del silenci.
Comentaris
-
BON POEMA[Ofensiu]cescarnau | 17-01-2005 | Valoració: 10
Perfecte, el teu poema no és però, gens silenciós, m'has recordat en Borges i les seves elucubracions (ho dic sense ànim pejoratiu).
¿T'imagines invertir el temps?
Futur, present i passat.
Baixa silent i fent pensar molt en tot amb poques paraules.
Voldria dir-te més però haig de marxar, quan torni el llegiré de nou.
Escriu-me si vols.
glofran1@telefonica.net
SALUT
CESC -
Sense paraules![Ofensiu]Nicte | 09-01-2005
Al igual que el silenci, o com el silenci que a tantes persones ens acompanya, aquestes paraules teves, fetes poema, m'han deixat precisament sense paraules... en silenci. M'ha agradat molt.
Cristina
-
NO PUC GUARDAR SILENCI![Ofensiu]Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 10
he de cridar... i dir-te que, de nou, l´has clavat!!!
tens un vocabulari ric, original i molts recursos poètics...
i NO et coneixia...!!!
felicitats... i un altre petooooOó!!!
-
De vegades...[Ofensiu]Llibre | 14-12-2004
és cert, el regust del silenci és amarg. Però, vés! Jo sóc una amant del silenci. És clar que el silenci que jo defenso no és el que tu descrius amb els teus versos. El teu és un silenci... imposat, fet a mesura que avança el temps i sense poder-ne sortir. Així ho he interpretat jo.
Bé: benvinguda a RC!
Espero llegir-te ben sovint.
Salut!
LLIBRE
Valoració mitja: 9.75
