El roser

Un relat de: salsilvia
Al terrat , el roser ja és mort.
Seques branques recolzen el tronc esmicolat,
que es repenja a la paret dels anys ,
on hi havia roses.
Gris , imperiós
sordeja amb el vent
l 'esquelet.
Omnipresent.
Esdevindran glaçades
de propers hiverns;
però ell, és mort i el fred ja no el trasbalsa.
Esdevindran de nou primaveras
i els cucs es menjaran les seves espesses arrels;
però ell , ja és mort i el dolor no li pertoca.
La paret aspre, tossuda,
es contravé en gaudir de la seva ombra,
just ara ,
simula ensumar fins i tot l'olor d'aquelles roses,
aquelles ,les que no floriran mai més.

Comentaris

  • Retrat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-10-2017 | Valoració: 10

    Un preciós retrat d'un pobre roser, com a símbol de la vida. La bellesa del roser i la solitud del seu tronc mort, gris, de cara a la paret, com castigat. A casa també en tenim un i, per sort, està ufanós i ple de flors i poncelles. Una forta abraçada i tant de bo el roser es refaci.

    Aleix

  • Imatge real[Ofensiu]
    Rosa | 26-09-2017 | Valoració: 9

    Poètic i molt real, ha visualitzat la imatge perfectament i el sentiments que la mort comporta. Felicitats pel relat!
    Rosa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: