Cercador
EL PUIG SES FORQUES, UN ESPAI MÍTIC. CALONGE. BAIX EMPORDÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió les seves passes el porten al Puig anomenat de Ses Forques, al terme de Calonge a la Comarca del Baix Empordà.
El topònim és del tot èxplicit, i designa el lloc on el comte de Palamós va fer instal•lar unes forques com a part del seu ‘sistema de justícia’, són visibles encara els restes de morter que sostenien aquests artefactes criminals.
A l’indret hi ha un menhir, d’aquesta mena de monument prehistòrics, megalítics, trobem la següent informació :
Es tracta d’una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, 'pedra', hir, 'llarga').
És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica (Bretanya, illes Britàniques), però s'estén a d'altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans.
En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats, això succeeix en aquest cas .
Normalment apareix isolat, però també en forma d'alineacions o de cercles. Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al Nord i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics.
Durant una primera etapa d'investigació, a la darreria del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.
Malgrat tot, la investigació recent tendeix a revalorar la presència dels menhirs en una part de Catalunya.
Un xic més avall, en el mateix indret hi ha també un Dolmen , d’aquesta mena de monuments megalítics trobem la següent informació .
Generalment és composta d'una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments.
El terme, del francès dolmen, està documentat per primera vegada el 1868. Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ('taula') i men ('pedra'), o potser del còrnic tolmên ('forat de pedra'), per les enormes roques foradades de Cornualla.
Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula (Taula dels Lladres, del Port de la Selva), caixa, arca, etcètera. Aquesta qualificació s'oposa a d’altres formes de monuments megalítics, com la galeria coberta, i/o sepulcre de corredor, etcètera,.... .
Us deixem un enllaços amb dades científiques i tècniques :
http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/97747/167526
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qmem4518.pdf
I, uns altres que volen recollir un cert ‘ sentiment popular’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/03/el-pont-del-diable-de-cardona.html
Esperem amb ànsia noves cròniques del Feliu Añaños i Masllovet.
El topònim és del tot èxplicit, i designa el lloc on el comte de Palamós va fer instal•lar unes forques com a part del seu ‘sistema de justícia’, són visibles encara els restes de morter que sostenien aquests artefactes criminals.
A l’indret hi ha un menhir, d’aquesta mena de monument prehistòrics, megalítics, trobem la següent informació :
Es tracta d’una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, 'pedra', hir, 'llarga').
És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica (Bretanya, illes Britàniques), però s'estén a d'altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans.
En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats, això succeeix en aquest cas .
Normalment apareix isolat, però també en forma d'alineacions o de cercles. Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al Nord i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics.
Durant una primera etapa d'investigació, a la darreria del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.
Malgrat tot, la investigació recent tendeix a revalorar la presència dels menhirs en una part de Catalunya.
Un xic més avall, en el mateix indret hi ha també un Dolmen , d’aquesta mena de monuments megalítics trobem la següent informació .
Generalment és composta d'una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments.
El terme, del francès dolmen, està documentat per primera vegada el 1868. Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ('taula') i men ('pedra'), o potser del còrnic tolmên ('forat de pedra'), per les enormes roques foradades de Cornualla.
Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula (Taula dels Lladres, del Port de la Selva), caixa, arca, etcètera. Aquesta qualificació s'oposa a d’altres formes de monuments megalítics, com la galeria coberta, i/o sepulcre de corredor, etcètera,.... .
Us deixem un enllaços amb dades científiques i tècniques :
http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/97747/167526
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qmem4518.pdf
I, uns altres que volen recollir un cert ‘ sentiment popular’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/03/el-pont-del-diable-de-cardona.html
Esperem amb ànsia noves cròniques del Feliu Añaños i Masllovet.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.