Cercador
EL PONT MEDIEVAL DE SANAÜJA. LA SEGARRA INFINITA
Un relat de: Antonio Mora VergésTenim ‘debilitat’ pels ponts, feta aquesta afirmació, us explicaré que anàvem el Joan Escoda Prais i l’Antonio Mora Vergés pels límits de les comarques de la Segarra, l’Anoia i el Solsonès, i en ocasió de visitar el castell de Sanaüja, l’anomeno ‘Castell de boira’, perquè com veureu en les imatges d’aquella crònica, els núvols baixos, eren molt i molt densos.
No advertia en un primer moment que creuàvem un pont medieval, va ser en la tornada que me’n adonava; el rètol no diu res – algun brètol ha dedicat una estona de la seva existència a esborrar-lo -, i per descomptat ‘l’Enciclopedia de Barcelona’, no es preocupa d’aquestes minúcies – sobretot quan com en aquest cas, estan dins de les terres oblidades del ‘forat negre ‘- ; s’afirma a la pàgina de l’ajuntament que l’actual pont correspon als segles XIV-XV, cal suposar que abans d’aquesta data n’existia un de més ‘feble’ que calgué reforçar i/o reformar , quan el poble va anar creixent. Al segle XVII el bisbe d'Urgell, feu moltes obres al Castell per adaptar-lo a residència.
Baixem pel costat dels antics rentadors a la llera del riu,
i comprovem que estem davant d’una d’una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar. Recollirem imatges de tot plegat, particularment dels forats on s’aguantava el cindri o cintra ,
[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben lligat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua. Fa mal de cor – almenys a mi – que caiguin a l’oblit obres com aquesta, que constitueixen un dels exemples mes interessants de l’arquitectura civil, a les terres de la Catalunya interior. Em recordava un amic que volta força per l’estranger , que per molt menys del que aquí deixem caure – quan no ho tirem a terra directament – per arreu presumeixen de la seva història, i en fan objecte de promoció turística. Tenim uns ‘ mals senyors’, això és obvi, oi ?
No advertia en un primer moment que creuàvem un pont medieval, va ser en la tornada que me’n adonava; el rètol no diu res – algun brètol ha dedicat una estona de la seva existència a esborrar-lo -, i per descomptat ‘l’Enciclopedia de Barcelona’, no es preocupa d’aquestes minúcies – sobretot quan com en aquest cas, estan dins de les terres oblidades del ‘forat negre ‘- ; s’afirma a la pàgina de l’ajuntament que l’actual pont correspon als segles XIV-XV, cal suposar que abans d’aquesta data n’existia un de més ‘feble’ que calgué reforçar i/o reformar , quan el poble va anar creixent. Al segle XVII el bisbe d'Urgell, feu moltes obres al Castell per adaptar-lo a residència.
Baixem pel costat dels antics rentadors a la llera del riu,
i comprovem que estem davant d’una d’una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar. Recollirem imatges de tot plegat, particularment dels forats on s’aguantava el cindri o cintra ,
[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben lligat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua. Fa mal de cor – almenys a mi – que caiguin a l’oblit obres com aquesta, que constitueixen un dels exemples mes interessants de l’arquitectura civil, a les terres de la Catalunya interior. Em recordava un amic que volta força per l’estranger , que per molt menys del que aquí deixem caure – quan no ho tirem a terra directament – per arreu presumeixen de la seva història, i en fan objecte de promoció turística. Tenim uns ‘ mals senyors’, això és obvi, oi ?
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.