EL PONT MEDIEVAL DE LA RIERA. SANT PERE DE TORELLÓ. OSONA

Ens encanten els ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, acostumen a ser d'un sol arc que s'aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura.

Per reforçar més l'arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, però amb pendents suaus per facilitar el pas de persones i animals sense masses dificultats.

No he sabut veure - insisteixo en que plovia intensament i la humitat ho cobria tot - els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col·locava la clau i tot el conjunt esdevingués sòlid i resistent per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.

Els ponts han exercit des de l'antigot una fascinació quasi màgica sobre els homes, a Roma els encarregats d'erigir-los s'anomenaven pontífexs, literalment ‘faedors de ponts' , les seves funcions anàvem més enllà de les merament tècniques, ja que ells eren els encarregats d'oferir sacrificis a les deïtats fluvials per amansir la seva colera. El gran prestigi d'aquest col·lectiu quin màxim responsable rebia el títol de summe pontífex , va fer que amb l'arribada del Cristianisme la designació quedes reservada únicament al papa de Roma.

L'església s'ocuparà d'arranjar i bastir nous ponts per facilitar el trànsit dels fidels, en aquesta tasca els fraters pontifici - una mena d'ordre d'enginyers - s'encarregarà d'assessorar en la construcció d'aquestes infraestructures.

La complexitat i l'audàcia d'alguns ponts medievals, va portar al poble senzill, a relacionar la seva construcció més en l'acció del maligne, que en l'activitat de l'església, i per arreu van sorgir les llegendes del Pont del Diable.