EL PLORAR RECONFORTA

Un relat de: Rafaelmolero
Plorava el xiquet de dolor
de vergonya plorava l' home
i plorava l' adolescent
de l' amor jove entre rubors.
Plorava a vegades l' artista
plors de poesia i de música
felicitat pena secreta
d' una altra ànima que plora.
Llàgrimes altes d'embriaguesa
llàgrimes de dita olorosa
com a bambolles que ens animen
que ens nodreix d' aromes
que exciten el cel i l'entreveuen
i el sostenen obrint l' ànima
i després es fixen en el firmament
quan el xiquet es fa home.
El plorar reconforta com a do diví
pregària de l' amada
gènesi per naturalesa de frenesí
fragància que ix de l' ànima.

poema fet el 13 de juny de 2012
Autor y copyring, Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.