Cercador
El petit príncep i la seva rosa
Un relat de: Abel Maestre- Compartir:
Em vaig perdre a la lluna
cercant la clara nit,
en vaig escollir una
una sola a l'infinit.
És l'estel qui m'abraça
qui més riu som nosaltres,
vanitosa teva traça
et separa de les altres.
Dues estrelles miren aquí
i mil idees dormen amb mi,
del meu fosc reg no vol eixir
la meva rosa: meu esperit.
cercant la clara nit,
en vaig escollir una
una sola a l'infinit.
És l'estel qui m'abraça
qui més riu som nosaltres,
vanitosa teva traça
et separa de les altres.
Dues estrelles miren aquí
i mil idees dormen amb mi,
del meu fosc reg no vol eixir
la meva rosa: meu esperit.
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-06-2024 | Valoració: 10
Un poema vital i sensible, que m'ha enamorat.
Molt bonic Abel.
Rosa.