El petit príncep i la seva rosa

Un relat de: Abel Maestre
Em vaig perdre a la lluna
cercant la clara nit,
en vaig escollir una
una sola a l'infinit.

És l'estel qui m'abraça
qui més riu som nosaltres,
vanitosa teva traça
et separa de les altres.

Dues estrelles miren aquí
i mil idees dormen amb mi,
del meu fosc reg no vol eixir
la meva rosa: meu esperit.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-06-2024 | Valoració: 10

    Un poema vital i sensible, que m'ha enamorat.
    Molt bonic Abel.

    Rosa.