Cercador
El pes de la poesia
Un relat de: CincdosLletres, lletres i lletres
que formen versos
i amb ells et regalen els teus ulls
i amb ells el meu millor somriure.
Simplement la fal·làcia de la poesia
amb la hipocresia d'aquells
que repliquen cada petit món
d'incoherència i de sublims petons.
Amb tanta força que s'esborra la creació,
neix la inspiració que impedeix al desig
exaltar-se al preu de falses il·lusions.
és a dir, una mica més clar...
La poesia com les dones
maques i sinceres
dolces i ingènues
moltes agraden però poques encanten.
Comentaris
-
F. Escandell | 12-01-2010 | Valoració: 10
"Amb tanta força que s'esborra la creació,
neix la inspiració que impedeix al desig
exaltar-se al preu de falses il·lusions.
és a dir, una mica més clar..."
Escriure és una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos, d'aclarir els nostres sentiments, de descobrir qui som... I a vegades serveix per posar els peus a terra i deixar de somiar utopies...
A més, és cert que la poesia, com les persones, pot deixar-nos indiferents i ser poc trascendent per a la nostra vida... Fins que trobam unes paraules o algú que ens demostra el contrari.
Una abraçada des de l'illa vesina!
-
indefinida | 12-01-2010 | Valoració: 10
Però quan trobes la que t'encanta...llavors sí que pesa.
Petons. (I bon any :) ) -
Poques encanten...[Ofensiu]Lechatnoir.. | 12-01-2010 | Valoració: 10
Quina gran veritat... La gent va i ve, però pocs ens deixen indiferents, pocs d'ells ens deixen petjada....
Remenaré els teus poemes, aquests és el primer que llegeixo (però no l'últim..)
Una abraçada..
Nat.
Valoració mitja: 10
l´Autor
93 Relats
192 Comentaris
89764 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.
Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.
Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.
Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)
Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/
Jo escric, tu interpretes.
Últims relats de l'autor
- A les ciutats la gent s'estima de forma intermitent
- Perquè els dies no siguin tan llargs, ni les hores tan lentes.
- Poesia no érem tu i jo
- L'equilibri de la vida
- No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar
- La vida se te'n va de les mans
- Tanco la porta i t'oblido
- Cartes per ningú
- La dansa dels meus dits
- 100 propòsits
- Amb qui puc confiar?
- El somni de cada nit
- Aquelles paraules que t'ajuden a fer-te delirar...
- Puc veure com fas tard
- La poesia t'estima i el poeta et mata