El paral·lelisme de la sexualitat

Un relat de: Groc de mar
Prenc consciencia,
la prenc a l’experimentar en la meva pròpia pell els beneficis d’afrontar-me a les meves pors.
Les pors conegudes per tots i amagades per tothom.
- Quatre per quatre? Arrel quadrada de cent quaranta-quatre? Molt bé, saps les respostes? Ets un geni.
- Com prens consciencia d’allò que et fa mal? Com et sinceres amb tu mateixa, quan saps que no et convé? Ah, no saps la resposta? No passa res, així hem viscut sempre i mira que bé ens ha anat.
Per gràcia o per desgràcia, les èpoques canvien, i hem sortit rebels emocionalment. No ens volem conformar en estimar a mitges, no volem que un altre ens valori, perquè nosaltres no ho fem. Estem perdudes, estem coneixent i creant el camí per trobar-nos, configurar-nos, entendre’ns, estem cavant en el nostre ser, buscant respostes que tampoc podem afegir-li la carrega d’axioma, ja que, estan sotmeses a dubte constantment.
A fi que ens entenguem posaré un clar exemple. La sexualitat és per mi el gran paral·lelisme, i és que com tot en aquesta vida, tot és basa en prova i error. Quan som petits experimentem amb els companys, a mesura que anem creixent, decidim experimentar en nosaltres mateixes, fins experimentar amb les “parelles” o amb qualsevol vincle de caire sexual. Ara bé, si no has tingut l’espai, o has patit un bloqueig i no has sigut capaç d’experimentar per x motius, en el moment en que comparteix l’espai sexual amb un tercer, no sabràs que t’agrada, que et fa sentir bé, quin és el punt on et transformes i on la teva sexualitat et domina.
Llavors si mai a la vida t’has tocat per dins, t’has experimentat, tret el suc, fica’t el dit, succionar-te allò que et genera malestar, com ho hem de saber afrontar quan t’ho qüestiona un tercer?
Ningú ens ha de dir que ens descobrim sexualment, és una cosa que aportar plaer a curt termini i que no representa cap mena de mal ni per tu ni per ningú. En canvi, descobrir-te emocionalment implica molt dolor, pena, tristor, sacrifici a curt termini, i és per això que hi ha poca gent valenta que t’interpel·la i et fa qüestionar-te emocionalment.
Et convido, a tocar-te, a besar-te, abraçar-te, sentir-te, exprimir-te, plorar-te, gaudir-te, perforar-te i sentir el forat, fruit d’acceptar quelcom dolorós, lluita’t, expressa’t, digues que t’agrada, no et facis la forta, mostra la teva part dèbil i sensible, plora davant de la gent, mostrat tal i com ets, profunditza’t i especialment siguis sincera amb tu mateixa.
Juga amb les pors i desfés-les, són tot allò que tu li permetis ser.

Comentaris

  • lliçó[Ofensiu]
    Atlantis | 19-04-2022

    El relat és tota una lliçó de coneixement del cos i diria de l'ànima.És veritat, com tot, el coneixement del sexe és un assaig encert-error, fins que potser, ja a la maduresa et deslliures de les pors i et deixes anar. El sexe com un art, no de tècniques, sinó de deixar parlar el cos i de saber-te comunicar.

    Un relat bo de forma i contingut.

  • De matinada.[Ofensiu]

    Aquest relat em ve com anell al dit en aquesta hora prompte de la matinada. M'he despertat diversos cops aquesta nit, perquè ahir a la tarda vaig estar explicant, com si fossin les boletes d'un rosari, una rere a l'altra, algunes de les meves escandaloses experiències sexuals a un company de feina...M'he despertat pensant que xerro massa, que sóc un bocamoll, que sóc massa sincer i transparent i que això pot arribar a boca de tothom i que aquest tothom em classificarà com un home viciós... El meu company de feina és molt discret...Però les meves pors es desvetllen a la matinada... Et comprenc llegint el teu relat...

l´Autor

Groc de mar

2 Relats

4 Comentaris

254 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00